DÈFICIT FISCAL BALEAR

[Bernat]

Un informe de Madrid admet manca de finançament sanitari a Balears
L'Arxipèlag rebé menys doblers dels corresponents al nombre d'habitants el 2002

MARIA QUES.Palma.
Un informe elaborat pel Ministeri d'Economia i Hisenda confirma que Balears va rebre un finançament sanitari insuficient l'any 2002, per part de l'Estat, en funció del que els correspondria per la seva població, si es té en compte la recaptació real per imposts de les autonomies.

Concretament, les Balears reberen un 6'5 per cent menys, fet que es tradueix en uns 94'1 milions d'euros. En el mateix cas de Balears es troba la Comunitat autònoma de Canàries. L'informe «grup de treball sobre l'impacte del creixement de la població en el finançament autonòmic» realitzat pel Ministerio d'Economia, que aparegué ahir en el diari econòmic Expansión, confirma les exigències que en aquest sentit ha fet el Govern sobre la necessitat de millorar el finançament sanitari.

Segons les dades del Ministeri, l'Arxipèlag rebé l'any 2002 -darrer exercici liquidat- 1.346.678'77 milions d'euros, quan les necessitats de finançament, calculades tenint en compte un 75% de la població, un 24'5% de l'envelliment i un 0'5% del grau de dispersió o insularitat, arribaven a 1.440.799'98 milions d'euros. Amb totes aquestes dades, l'informe deixa clar que Balears fou l'autonomia més mal parada amb un dèficit financer respecte de les necessitats reals de la Comunitat del 6'5%, seguida de les Illes Canàries amb un 3'3%.

Tot i això, s'ha de pensar que l'informe està elaborat amb les xifres del 2002 i no recull en cap moment els augments poblacionals registrats a les Illes els darrers tres anys. A més, l'informe del Ministeri també reconeix que Balears pateix dèficit del 14% en despesa sanitària per càpita, mentre que La Rioja està un 24% per sobre de la mitjana.

Cal tenir en compte que l'informe apareix en plena negociació del model de finançament autonòmic i a l'espera de la Conferència de presidents autonòmics, on s'espera poder traçar les bases del nou sistema de finançament autonòmic.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2478+3+143312

[Bernat]

Les Balears han aportat 19.702 milions d'euros a l'Estat en el període 1995-2003
Les Illes hi contribueixen amb un 13% del seu PIB anual i cada ciutadà paga 2.588 euros l'any

J.TORRES.Palma.
Les Balears són una de les cinc comunitats autònomes que, en el període 1995-2003, han finançat amb les seves aportacions excedentàries a les arques de l'Estat la solidaritat del sistema autonòmic espanyol. En aquest període, les Illes han aportat a l'Estat un 13% del seu Producte Interior Brut, fet que representa 19.702,8 milions d'euros o, el que és el mateix, 2.588 euros per habitant cada any.

Així es desprèn de l'estudi Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l'Estat espanyo, elaborat pels professors d'Economia Guillem López Casasnovas i Jordi Pons Novell, que empren les dades de la Fundación de Cajas de Ahorros Confederadas (Funcas) per demostrar que els principis de solidaritat interterritorial a l'Estat espanyol no es compleixen actualment.

Segons l'informe, les comunitats que han rebut un flux fiscal més elevat en el període 1995-2003 han estat Andalusia (76.340,4 milions d'euros), Castella i Lleó (36.543 milions), Canàries (29.664'9 milions), Galícia (28.036,8 milions) i Castella-la Manxa (19.044,9 milions). Al costat oposat, únicament cinc comunitats han finançat la solidaritat del sistema autonòmic espanyol: Madrid (67.997,3 milions d'euros), Catalunya (61.633,6 milions), Balears (19.702,8 milions), el País Valencià (1.952) i Euskadi (492,3 milions). Els autors avisen que, en el cas de Madrid, una gran part de la despesa pública no territorialitzable de l'Estat repartida proporcionalment entre les diferents comunitats autònomes s'executa en aquesta comunitat.

En el mateix període, un habitant de Canàries ha rebut cada any de mitjana 1.999 euros de la resta de l'Estat; els d'Astúries, 1.832; els d'Extremadura, 1.725; els de Castella i Lleó, 1.630; els de Castella-la Manxa, 1.211. En canvi, un ciutadà de les Illes ha aportat anualment 2.588 euros; un de Madrid, 1.431; un català, 1.078 euros; un valencià, 52 euros i un basc, 26 euros.

Finalment, el saldo fiscal favorable ha representat anualment un 16% del PIB d'Extremadura, un 14'3% a Astúries, un 12'8% a Canàries, un 11% a Castella i Lleó i un 10'1% a Andalusia. En canvi, en cadascun d'aquests anys Balears ha aportat un 13% del seu PIB a la resta de l'Estat; Madrid, un 7'2%; Catalunya, un 5'8%; el País Valencià, un 0'3% i Euskadi, un 0'1%.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2473+3+143041

[Bernat]

Amb això tant PP com PSOE són iguals, tanta solidaritat mos demanen que mos prenen es pel. Usen es tema des finançament per interessos polítics de cada partit segons governin a un lloc o a l'altre, però no hi posen mai solució.
A veure si deixen de fer demagògia i aconseguim s'independència fiscal, és s'única manera de tenir uns serveis dignes, els verteders perjudicats per aquesta situació som els ciutadans d'aquestes illes.

[Bernat]

Madrid millorarà la sanitat si Matas en controla la despesa i apuja els imposts
El president balear mostra el seu disgut, però negociarà «amb esperit obert»
El president Matas i el ministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla hauran d'assolir un acord.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2482+3+143531

Per què sempre hem d'estar pendents del que mos diguin des de Madrid ?
CONCERT ECONÒMIC JA !!!!
Produim el suficient finançament per gestionar ses nostres competències, no necessitam que mos financiin desde Madrid, basta que no s'enduguin es nostros doblers.
Però, clar, al PP i al PSOE no els interessa, són uns provincians.

[Invitat]

Pobres de la rica Balears financen els rics de la pobra Espanya


Al nostre país, l'Estat sempre ens posen al capdavant a l'hora de contribuir mentre ens deixa a la coa a l'hora de fer les inversions necessàries. Cada cert temps coneixem noves dades que ho certifiquen i que confirmen que uns bons indicadors econòmics només a nosaltres ens suposen un càstig en aplicació del principi de solidaritat. Tant és així que s'obliden que aquí també tenim gent amb problemes per arribar a final, fins a tal punt que els pobres de la rica Balears estan finançant els rics de la resta d'Espanya.

Amb la injusta aplicació del principi constitucional de solidaritat entre autonomies se'ns està conduint a la greu irresponsabilitat per l'Estat de veure minvar el sentiment majoritari de sentir-nos part d'Espanya. Els indicadors econòmics s'empenyen a mostrar un Estat que col·labora que el nacionalisme antiespanyol vagi a més. Dades econòmiques en sobren. De bo a boig tan sols hi van dues lletres i aquests que ara ens comanden des de Moncloa se les saben totes i casualment sempre en perjudici nostre. Fa temps que sabem que som els primers a engreixar el fons de solidaritat, per davant de les pobres Madrid i Barcelona, i que en canvi som dels darrers a la hora de rebre inversions estatals. Són fresques les dades del propi Ministeri de Foment demostrant que Balears és una de les dues comunitats en què menys ha invertit des de fa quinze anys. No ha arribat als dos mil milions d'euros quan a Andalusia ha superat els vint mil.

Altres dades, com les del «Círculo de Economía», han posat de manifest que és la que més paga a l'Estat malgrat estar per a la meitat en Producte Interior Brut per càpita. De nosaltres recullen un quinze per cent mentre dels pobrets madrilenys només un deu i dels catalans encara un poc menys. De La Rioja no reclamen ni l'u per cent. Això ajuda a entendre que el dèficit fiscal pot haver arribar als dos mil milions d'euros. Cada ciutadà de Balears aporta a l'Estat casi la meitat més que la mitjana nacional i els que resideixen a Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura i Canàries, governades les quatre pels socialistes, són els que menys aporten. Per descomptat que és una casualitat, com ho és que gràcies a l'Estat i al seu monopoli negociador a la Unió Europea, cada un dels que aquí residim només hem rebut aquests últims anys dels fons europeus FEDER uns trenta euros anuals, que és casi la meitat del que s'ha repartit de terme mitjà als que resideixen a la resta d'autonomies.

Aquest deficitari finançament de Balears és sempre notícia. Fa uns dies l'Editorial del nostre DdB el qualificava d'insuficient perquè no basta per cobrir les necessitats; i injust, perquè no es correspon amb l'aportació que fa la comunitat autònoma a l'Estat espanyol. Afegia que afecta directament la qualitat de vida dels ciutadans i, fins i tot, la perllongació en el temps de la prosperitat del nostre arxipèlag. A l'anuari econòmic de La Caixa es destaca el fet d'ésser una de les comunitats amb més doblers d'anada cap a l'Estat i amb menys de tornada. A altres indicadors com els de l'Institut Nacional d'Estadística, molt emprats en els departaments d'acció social, es comprova que som la comunitat a on més famílies tenen dificultats per a arribar a final de mes. Seguint amb això és l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) el que afirma que enguany Balears ha començat amb uns pensionistes i jubilats cobrant una misèria, ja que els situa en el lloc 14è de 17 autonomies. Més malament estan aquells que cobren una pensió de viduïtat perquè ocupen el 16è lloc, i ja no poden estar pitjor els que cobren la d'orfandat ja que es col·loquen els darrers per cobrar la pensió més baixa de tot l'Estat.

Resumint aquestes dades, resulta que són els pobres dels territoris rics com Balears els que financen els rics dels territoris pobres. Al Govern de Madrid no ofereix indicis d'importar-li gaire que per aquí n'hi hagi que casi no arriben a final de mes, que les pensions siguin de les més baixes, i que no tenguin dret a gaudir del regal d'un PER subvencionat per Europa i les autonomies. En definitiva, que els pobres de la rica Balears financen els rics de la pobra Espanya. I menys mal que els que comanden a Madrid aquí defensen fins al darrer cèntim d'euro per un metre més de carretera, m3 d'aigua de dessaladora, de places escolars o de benestar sanitari o social. Estam salvats i encara ens queixam. Si és que no tenim remei. Fins que arribin solucions els pobres de la rica Balears seguiran finançant els rics de la pobra Espanya.

Bartomeu Binimelis. Periodista.

Adreça: www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2525+6+145973

[Invitat]

Gran deficit mental i sobretot moral. Aquest es el gran deficit que tenim. I aixo no s'arregla amb doblers

[bernadet]

La insignificancia de los baleares


CERCLE D'ECONOMÍA DE MALLORCA

Observamos atentamente estos días las negociaciones para el nuevo sistema de financiación autonómica: oferta del Gobierno para la financiación de la sanidad, la conferencia de Presidentes, acuerdos de Balears con Canarias para conseguir un fondo de insularidad, etc.
Los Balears y todos los españoles esperamos que estas negociaciones concluyan con un nuevo sistema de financiación justo y solidario que corrija los privilegios, las discriminaciones y los defectos del actual.
Los principios en los que debe basarse la negociación y que cualquier ciudadano aceptaría son: la justicia, la solidaridad y la equidad. La equidad implica que un español donde quiera que viva debe ser tratado de igual manera por el Estado, esto quiere decir que debe disfrutar de los mismos servicios públicos: sanidad, educación, atención a la tercera edad, carreteras, etc.
Los servicios públicos se pagan con la financiación autonómica y la llave de la transferencia de fondos la tiene el Gobierno del Estado. De lo anterior se deduce que si las transferencias de fondos del Estado a algunas autonomías son insuficientes los servicios a prestar a los ciudadanos por éstas también lo serán.
Al observar lo que está pasando nos llevamos las primeras sorpresas. El PNV para apoyar los Presupuestos Generales del Estado pone como condición que el Estado aumente las inversiones en infraestructuras en el País Vasco.
El País Vasco es la tercera Comunidad más rica de España con un PIB per cápita de 18.077 euros. Balears es la séptima con 14.893 euros per cápita. Por otro lado el País Vasco disfruta de un sistema privilegiado pues aporta a la financiación de los gastos públicos de otras Autonomías más pobres el 3,44% de su RIB, cuando Balears aporta el 15,19%. De entrada resulta incomprensible que una comunidad mucho más rica que otra aporte menos a la solidaridad interregional. Si los principios que tienen que inspirar la nueva financiación autonómica son la justicia, la solidaridad y la equidad resultaría que en principio lo que habría que decirle el Gobierno al PNV es que no sólo no se le van a aumentar las inversiones en infraestructuras sino que deben aportar más dinero a la solidaridad interregional porque están "sobrefinanciados". Aparentemente el Gobierno va a negociar con el PNV su propuesta.
Si volvemos a Balears, leemos en la prensa que tras la conferencia de Presidentes se va a aumentar la financiación de la sanidad balear pero que seguiremos estando por debajo de la media nacional. Resulta incomprensible entender lo siguiente: los baleares somos los que más dinero aportamos a la financiación del Estado y a cambio, para financiar la sanidad balear, nos dan por debajo de la media española. ¿Algún político balear nos lo podría explicar?
Esta situación nos da la verdadera medida de la insignificancia de los baleares y de los políticos de Balears. Balears una comunidad discriminada y la más injustamente tratada en la financiación del Estado.
Preguntamos a los políticos y ciudadanos de Balears.¿Algo habrá que hacer?

Habría que recordar a los políticos de los partidos mayoritarios de Balears que no han sido elegidos para tener mayorías en el Parlamento español cuyas decisiones perjudiquen los intereses de los ciudadanos de Balears por no respetar los principios de justicia, solidaridad y equidad. Si no se respetan estos principios sería muy loable que informasen a los ciudadanos, buscasen nuestro apoyo y planten cara a las centrales de sus partidos pues la situación ya es lo suficiente grave como para hacerlo.
Es el momento de aparcar los reproches al pasado. Es evidente que el PP balear negocio mal el actual sistema de financiación y que el PSIB debe buscar acuerdos para que el nuevo sistema de financiación mejore la calidad de vida de los ciudadanos de Balears y estemos como mínimo en la financiación media del ciudadano español.
No queremos que el nuevo sistema de financiación sea un parche que solucione parcialmente nuestras deficiencias.

No queremos seguir discriminados y seguir empobreciéndonos. En el último quinquenio somos la única comunidad española que ha disminuido su PIB per cápita. La injusta financiación que tenemos ha influido mucho en este empobrecimiento.
No queremos que Balears, sus políticos y sus ciudadanos seamos más tiempo insignificantes, y para ello hay que estar unidos y tener peso político en Madrid.
La sociedad balear pide un frente común de los partidos políticos baleares para acabar con esta injusticia y discriminación.
Les pedimos a los políticos que si para ello hay que plantarse que lo hagan. La causa es justa y gozará del apoyo de la ciudadanía.
Una vez más: "Por una financiación justa".

Diario de Mallorca 04/10/05

[bernadet]

Interessant article del Cercle d'Economía. Peró a més de criticar que comunitats més riques aportin menys que Balears, també haurien de criticar la redistribució d'aquestes aportacions.
Ja que el Senyor Rodríguez-Ibarra parla tant de solidaritat, comentarem que Extremadura gestiona un presupost de 2236 euros per habitant, i Balears, amb les mateixes competències, 1491 euros per habitant.
Perquè la Comunitat d'Extremadura disposa de 745 euros més per persona que la Comunitat Balear per resoldre els problemes dels seus ciutadans si tenen més o manco les mateixes competències ?
És això solidaritat ?
Així ja pot bravejar de tenir un ordinador per cada dos alumnes o de tenir la millor sanitat pública de totes les comunitats entre daltres coses.

Al mateix Diario de Mallorca d'avui hi ha unes declaracions del Senyor Ibarra:
"El presidente extremeño destacó que "los extremeños ni aceptamos ni hemos aceptado nunca que nuestra situación socio económica pueda ser mejorada como consecuencia de la solidaridad de unas regiones con otras", ya que "sólo nuestro esfuerzo y el esfuerzo del Estado nos permitirán seguir avanzando, como lo hemos hecho hasta ahora".
Indicó que "ya ha pasado el tiempo donde el nacionalismo económico español se dedicó a beneficiar a las burguesías de determinados territorios españoles".

Perquè necessita idò aquests 745 euros de més que gestiona respecte al nostro govern ?
Si no necessita aquest doblers com diu, que mos los torni, que noltros si necessitam millorar la nostra sanitat y educació públiques amb un dèficit històric reconegut tant pel PP com pel PSOE (però només quan són els altre que gonvernen a Madrid).