BalearWeb
Índex del Fòrum de BalearWeb
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

Creu que s'ha d'insertar varietats linguisitques del catala?

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> General
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Marratxiner
Invitat





MissatgePublicat: Dv Gen 16, 2004 10:34 am    Assumpte: Creu que s'ha d'insertar varietats linguisitques del catala? Respondre citant

L'àrea de català de la UIB afirma que el Govern vol dificultar la normalització amb les varietats


L'STEI diu al PP «cínic» per impulsar el «balear» i l'OCB defensa el model comú al final de l'educació


El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB va expressar ahir la seva preocupació per la introducció, per part del Govern, d'un conjunt de mesures que s'aprovaran avui per impulsar l'estudi de les modalitats lingüístiques a les escoles.

El departament considera que les «reiterades manifestacions confusionàries entorn de les modalitats lingüístiques de la nostra llengua estan en la línia de dificultar el procés de normalització». A més, aquesta àrea de la UIB assegura que «la promoció de determinades modalitats amb l'exclusió de les altres no pot tenir cap altre desenllaç que la pèrdua de vitalitat de la llengua, el desmembrament de la comunitat lingüística i la regressió de funcions socials destinades al català».

De fet, el subdirector del departament, Nicolau Dols, va explicar a Diari de Balears que «és necessari entendre que la normalització lingüística del català implica la defensa de la llengua en tota la seva globalitat, i no parcialment». En aquest sentit, el departament indica que «convé recordar que, a l'escola i als mitjans de comunicació, la principal modalitat de la llengua és la llengua comuna normativitzada, també dita llengua estàndard, amb les característiques que ja apareixen a la Llei de Normalització Lingüística: un vehicle d'expressió modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble».

Dols afegeix que «les modalitats són una part de la llengua i no la totalitat». Finalment, conclou que «si per modalitat lingüística es vol entendre només aquelles formes pròpies de les Illes Balears, s'ha de dir que el model comú de llengua catalana que s'impulsa recull de manera prou àmplia la gran majoria de formes i estructures amb què els parlants de les Balears ens sentim més identificats i que ens permeten fer ús cómodament d'aquesta modalitat de la llengua. Això ho demostra qualsevol consulta aDiccionari de la Llengua Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans o a les gramàtiques més usuals. Un model culte de llengua que continua el de Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Francesc de B. Moll...».

D'altra banda, des de l'STEI-i, la seva màxima representant, Neus Santaner, va acusar el PP de «cinisme» per prendre aquestes mesures «per contentar el seu electorat». Santaner assegura que «el professorat fa servir les modalitats en les escoles» al mateix temps que va defensar que l'estàndard s'aprengui a totes les Illes.

Finalment, el president en funcions de l'Obra Cultural Balear (OCB), Joan Gelabert, a l'espera de conèixer les mesures anunciades, va explicar que actualment «en els cursos de primària ja s'ensenyen les modalitats i gradualment s'introdueix l'estàndard».

(Ll. Lorenzo a Diari de Balears)
Tornar a dalt
Marratxiner
Invitat





MissatgePublicat: Dv Gen 16, 2004 10:37 am    Assumpte: El mundo informa. Respondre citant

Jueves, 15 de enero de 2004 Actualizado a las 00:47

Educación fomentará el mallorquín, el menorquín y el ibicenco

El conseller Francesc Fiol prepara un paquete de medidas para proteger las variantes del catalán propias de Baleares


M.A. RUIZ

PALMA.- La reivindicación de las más de mil personas que el pasado viernes se manifestaron a las puertas del Consolat de Mar en defensa de la lengua catalana no ha caído en saco roto. La Conselleria de Educación está ultimando un paquete de medidas destinadas a fomentar el uso del catalán en las escuelas... pero en sus modalidades dialectales propias de Mallorca, Menorca y Eivissa, en lugar del modelo estandarizado procedente de la Península, que incluye fórmulas totalmente ajenas a los usos propios de la Isla.

El conseller Francesc Fiol dará a conocer mañana viernes esta iniciativa, tras el Consell de Govern que aprobará la creación de una nueva empresa pública, que contará con un presupuesto inicial de 19 millones de euros y será encargada de ejecutar las obras de construcción y ampliación de los centros escolares.

Su departamento ya ha comenzado a estudiar el mapa escolar de Baleares para diseñar un «ambicioso plan de inversiones» que permitirá dar respuesta al aumento en la demanda de plazas, provocado en buena medida por el crecimiento demográfico y la inmigración.

El Ejecutivo de Jaume Matas se reunió ayer para planificar sus objetivos prioritarios de su gestión durante el primer semestre de 2004, entre las que ocupa un lugar preferente reclamar a la Administración central más recursos para financiar la Educación y la Sanidad. Tal como anunció Matas durante el debate sobre el estado de la Comunidad, la negociación se abrirá con el nuevo Gobierno que surja elegido en las generales del próximo 14 de marzo, para que el acuerdo tenga ciertas garantías de estabilidad. «Con un Gobierno del PP», indicó ayer el conseller portavoz Joan Flaquer, «el entendimiento resultará más fácil».

El Govern aún no ha cuantificado a cuánto asciende el déficit de financiación de ambas competencias en Baleares, aseguró Flaquer, quien recordó que las transferencias firmadas en su día prevén un mecanismo de revisión, en función del aumento de la población escolar y de los residentes que son atendidos por la Sanidad pública, tanto si proceden de otras Comunidades autónomas como del resto de Europa.

La reunión celebrada ayer también sirvió para fijar las prioridades de la Conselleria de Medio Ambiente. El departamento que dirige Jaume Font tiene previsto invertir 20 millones de euros en la canalización de torrentes, con el fin de mejorar su imagen y evitar posibles inundaciones provocadas por lluvias torrenciales.

Una partida mayor, de 41 euros, servirá para hacer extensivo a buena parte de las depuradoras de baleares el tratamiento terciario, que permite destinar a regadíos las aguas tratadas. «Incluso a efectos turísticos, es muy importante que no arrojemos ni una gota de agua al mar sin depurar», indicó Flaquer, quien no olvidó reprochar al Govern del Pacte la falta de inversiones en el mantenimiento y mejora de estas infraestructuras. Medio Ambiente está ultimando, por otra parte, la elaboración del Plan de Residuos Peligrosos de Baleares, otra de las asignaturas pendientes de la pasada legislatura.

Al igual que las inversiones del Plan de Regadíos ofrecidas desde el Gobierno central, que la consellera de Agricultura Margalida Moner intenta ahora rescatar. El equipo de la ex alcaldesa de Andratx está analizando los retos de la nueva Política Agraria Común (PAC) para evitar, mediante un plan estratégico, que la progresiva retirada de ayudas europeas coja desprevenido al campo de Baleares.

El conseller del interior José María Rodríguez quiere presentar ante el Parlament durante el primer semestre del año la nueva Ley de los Derechos del Ciudadano, que regulará las relaciones de los habitantes de Baleares con la Administración. Este departamento también tiene previsto convocar en el mes de marzo una oferta de empleo público para ampliar la plantilla de trabajadores de la Comunidad autónoma.

Por último, el conseller de Trabajo Guillermo de Olives reclamará al Gobierno central el traspaso de las competencias del Instituto Social de la Marina, junto con los inmuebles que posee en las Islas.




© EL MUNDO / EL DIA DE BALEARES
Política de privacidad
Tornar a dalt
Marratxiner
Invitat





MissatgePublicat: Dv Gen 16, 2004 10:44 am    Assumpte: La meva opinio Respondre citant

sr.Matas! A Valencia ho van aconseguir de la mateixa manera,sa diferencia es que ho impulsaren castellans anitcatalanistes, la seva situació es pitjor, un mallorqui fotent a tots els del seu poble!Per favor recapaciti! També es veritat que valencia a aconseguit ser el subdit dels caudillos del PP!
Be voste es ben gran però ben pardal!

ja ho diu el dit:
"Més val un forester integrat que un mallorqui renega"
Tornar a dalt
Matalasser



Registrat: 15 Gen 2004
Missatges: 10

MissatgePublicat: Dv Gen 16, 2004 6:43 pm    Assumpte: Respondre citant

Anem a veure que ens enterem.
Què significa això de "potenciar les formes autòctones"? Quines formes autòctones? L'article salat?
No crec que hi hagi cap problema amb el model estàndard. Crec que tothom l'entén a la perfecció. El deixaran d'entendre si, enlloc de potenciar l'ús públic del model hi tiren terra a sobre.
Què ens estan contant ara, quan acaben de clausurar l'únic ens radiofònic en català (Somràdio). Què ens estan contant amb el personatge que han clavat a l'IRL? No ens deixem enganar.
A València han fet el mateix. Ben bé el mateix. El que passa és que aquí deien que s'havien de potenciar les formes "GENUÏNES". NO oblideu aquesta paraula que és la punta de l'iceberg. De veritat us ho dic.
A València, el PP ha imposat que és preferible emprar el demostratiu ESTE en compte de la forma reforçada provinent de l'aqui iste, AQUEST. Així mateix, es prioritza l'ús de les terminacions verbals -ix enlloc de l'estàndard -eix (ex: enriquix enlloc d'enriqueix). A la secció lèxica la cosa s'extén moltíssim. Això, a poc a poc, va creant un rebuig cap a les formes comunes i un aprofundiment en la idea de llengua diferent sense dir-ho. Es crea una llengua difícil, caòtica i problemàtica que fa per preferir emprar l'altra llengua que no suposa cap problema. Heu vist mai el PP discutir sobre la qüestió -AO? Per què no proposen poder escriure acabado i acabao?
Per cert, no sabia que al grup popular hi hagués cap filòleg ni cap sociolingüista. Algú em pot dir qui és el gramàtic popular? Gràcies.
Us aconsell que seguiu escrivint amb l'estàndard de sempre. Un ESTÀNDARD que uneix i no ataca cap genuïnitat. No comenceu a divagar amb un nou model que no té tradició ni raó de ser. Us ho dic per experiència.
_________________
Temps, temps, temps...
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Enviar email
Marratxiner



Registrat: 16 Gen 2004
Missatges: 180

MissatgePublicat: Dc Gen 21, 2004 1:02 pm    Assumpte: avui Respondre citant

--------------------------------------------------------------------------------

L'executiu balear potenciarà les variants dialectals en detriment de la difusió de la llengua estàndard

Els pares de les Illes escolliran la llengua d'escolarització dels fills

Els progenitors també decidiran sobre la quota de català

Josep Pons
PALMA

Els pares de les Illes Balears escolliran a partir del pròxim curs la llengua en què volen que els seus fills s'escolaritzin, segons la normativa que ahir va aprovar el consell de govern. Fins ara, almenys la meitat de les assignatures s'impartien en català, tot i que a les escoles públiques aquesta proporció augmenta fins al 70% i el 80%. No obstant, el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, va defensar ahir que el dret dels pares a escollir la llengua del primer ensenyament està consagrat en la llei de normalització lingüística de les Illes Balears.
Fiol, que va reconèixer que l'aplicació d'aquesta nova mesura pot generar problemes operatius que hauran de resoldre's, va destacar que "això no eximeix del coneixement de les dues llengües oficials". En aquest sentit, va manifestar que el propòsit de l'executiu balear és garantir el compliment de la llei vigent i els drets individuals de tots els ciutadans. A partir del pròxim curs, els pares també podran escollir la llengua en què les escoles els informaran sobre qualsevol aspecte de la formació dels alumnes. En aquest sentit, el conseller va lamentar que en ocasions això es negui als progenitors.


Augmentar les hores
En la línia del dret a escollir la llengua d'escolarització, el govern del PP també deixarà en mans dels pares si volen augmentar el nombre d'hores de classe impartides en català. Segons la normativa aprovada ahir, es respectarà l'exigència d'impartir el 50% de l'ensenyament en català, però qualsevol increment per sobre d'aquest mínim haurà de ser aprovat per la majoria dels pares dels centres. Fins ara, n'hi havia prou amb l'aprovació del consell escolar.
Segons Fiol, el decret de mínims sobre la quota d'ensenyament en català ja establia que l'ampliació d'hores lectives en aquesta llengua havia de ser aprovada amb una consulta específica que tingués el suport de la majoria dels pares, però que, fins ara, s'havia interpretat que era suficient l'assentiment dels representants en el consell escolar. La nova interpretació de l'actual govern no comportarà, almenys de moment, que la consulta s'apliqui de forma retroactiva en els centres que ja han superat el 50% de classes en català -majoritàriament escoles públiques-, tot i que Fiol no ho va descartar.
El Govern Balear també va aprovar la revisió de les funcions de l'Institut d'Estudis Baleàrics, mesura que comportarà la creació d'un departament de filologia que es dedicarà únicament a l'estudi de les varietats dialectals del català a les Balears amb l'edició de textos i material didàctic. Fiol va defensar mallorquí, menorquí i eivissenc com un dels principals patrimonis culturals i va avançar la possibilitat de subvencionar l'edició de llibres de text que recullin vocabulari dialectal.
Aquestes mesures ja van provocar les primeres reaccions de protesta. El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes les va qualificar de "segregació lingüística". El seu portaveu, Gabriel Caldentey, va considerar que aplicar els criteris del mercat a l'ensenyament constitueix una frivolitat. Sobre la potenciació de les varietats dialectas, Caldentey va dir que la mesura és equivalent a editar llibres en andalús o madrileny per potenciar aquests dialectes. El representant sindical va titllar-la d'"incocebible" perquè "el que és normal és potenciar la llengua estàndard".
Per la seva part, el departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de les Illes Balears va mostrar la seva preocupació perquè "les reiterades manifestacions confusionàries entorn de les modalitats lingüístiques del català a les Balears estan en la línia de dificultar el procés de normalització". L'Obra Cultural Balear, a través del seu president en funcions, Joan Gelabert, va destacar que defensen el model comú i va explicar que en els cursos de primària ja s'ensenyen les modalitats i gradualment s'introdueix la llengua estàndard.
Una altra de les mesures adoptades són que la conselleria d'Educació atorgarà el nivell C de català als alumnes que superin l'ESO.
_________________
(www.ARAISEMPRE.org/)=El calendari d'actes reinvindicatius a ses illes!
(www.RACOCATALA.com/) =Forum de discussió dels Països Catalans
(www.FREECATALONIA.com/) =Difusió de la nostra situació a la resta del món.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor
Pam-pam
Invitat





MissatgePublicat: Dc Gen 21, 2004 4:08 pm    Assumpte: Respondre citant

Fomentar les formes genuines és una forma com una altra de desviar l'atenció d'un altre fet: frenar el que s'havia fet en normalització de la llengua i poc a poc, anar posant més problemes. És que algú es creu que el que es llegeix al Diari de Balears, per posar un exemple, no és un estàndard adaptat a la llengua que es parla a Mallorca? És de babaus dubtar-ho.

Qualsevol illenc preocupat per la llengua ja s'ocupa d'usar les formes pròpies de cada territori. Només una minoria confon unitat de la llengua amb uniformitat. En la meua opinió, el que ens estam jugant ara és si el català (mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer) és realment necessari per viure i treballar a les Illes. Hi ha qui treballa perquè no ho sigui de necessari i ens vol dividir en dues comunitats: uns que parlarem català i castellà i uns altres que amb el castellà ja en tenen prou. Ja veis que porta la de perdre.
Tornar a dalt
Marratxiner



Registrat: 16 Gen 2004
Missatges: 180

MissatgePublicat: Dc Gen 21, 2004 6:02 pm    Assumpte: Respondre citant

Pam-Pam tens rao, tenim que treballar per convencer als mallorquins,però hem de recordar que les presions fan l'efecte contrari,ho hem de fer amb to diplomatic i sense intolerancies.Ens hem de fer un lloc dins aquest estat.
_________________
(www.ARAISEMPRE.org/)=El calendari d'actes reinvindicatius a ses illes!
(www.RACOCATALA.com/) =Forum de discussió dels Països Catalans
(www.FREECATALONIA.com/) =Difusió de la nostra situació a la resta del món.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor
Pam-pam
Invitat





MissatgePublicat: Dc Gen 21, 2004 7:42 pm    Assumpte: Respondre citant

Totalment d'acord, Marratxiner. No m'estranya que qui no vol la normalització del mallorquí faci pressió en contra. Simplement és consequent amb les seues idees. El que em preocupa és que no hi hagi una resposta cívica contundent (no confondre amb la política) i que es segueixi venent aquesta versió de fals bilingüisme en que uns han d'apendre a parlar i escriure dos llengues i els altres, amb una, ja els hi basta. I llavors resulta que si el bilinguisme que tu vols és que tothom pugui dominar igual de bé el mallorquí i el castellà, llavors resulta que ets un intolerant.
Tornar a dalt
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> General Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traducció: Isaac Garcia Abrodos