BalearWeb
Índex del Fòrum de BalearWeb
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

El desastre de Flix

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> General
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Salvem Mallorca
Invitat





MissatgePublicat: Dl Set 27, 2004 1:04 pm    Assumpte: El desastre de Flix Respondre citant

Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) de les Terres de l'Ebre
Flix: Maulets tenia raó

Fa uns anys, a l’inici de la dècada dels noranta, l’organització de jóvens independentista Maulets va organitzar una campanya a la ciutat de Reus contra el minitransvasament. L’objectiu de la campanya era denunciar la greu contaminació per elements químics i radioactius que suportava (i suporta) el riu Ebre.
Maulets basava les seues fonts en documents i estudis d’organitzacions ecologistes com Alternativa Verda, Greenpeace, el Servei Internacional de l’Energia, etc. És clar, en uns moments que el Camp de Tarragona reclamava l’aigua de l’Ebre, no hi havia lloc per a la denúncia, encara que aquesta es basés en rigorosos estudis científics.
Totes les organitzacions polítiques presents a l’ajuntament de Reus (del PP a ERC) van donar suport al minitransvasament, i, per tant, van criticar la campanya de Maulets. Només la secció local d’Iniciativa per Catalunya es va atrevir a donar “suport”, encara que fos moral, a la campanya de denúncia.
La campanya va tenir molt de ressò, no només a nivell local. Cal destacar també que no només mitjans de comunicació locals, regionals o nacionals se’n van fer ressò, fins i tot, diaris com El País o revistes com Interviu, van dedicar pàgines a la campanya de l’organització independentista.
És clar, suposem que els interessos polítics i econòmics deurien ser molt elevats per silenciar les veus crítiques que denunciaven la greu situació de contaminació del riu. Suposem també que és per aquells interessos polítics i econòmics que durant molts anys no ha existit cap legislació en matèria ecològica, cosa que feia que tot era permès i possible, cosa que fa també que uns siguen actors –els responsables directes dels abocaments (les empreses) i uns altres còmplices directes –els polítics de tot color, dels diferents equips de govern a una oposició parlamentària incapaç d’afrontar un problema real. És clar, la Ribera d’Ebre queda “massa” lluny de Barcelona.
Han passat els anys i quan ja gairebé ningú se’n recorda d’aquella iniciativa de Maulets, quan ja el minitransvasament de l’Ebre és ja assumit per una majoria, ha sortit a la llum pública la greu situació de contaminació que pateix el riu, de les més grans d’Europa i potser del món, segons sembla. Els embassaments i rius d’arreu del món que especialistes de medi ambient i governs prenien com a referència pel seu alt grau de contaminació s’han vist petits al costat de la situació que pateix el riu Ebre.
Maulets tenia raó. Encara que no servisca per a res, es pot dir que l’organització independentista de jóvens ha obtingut una victòria moral, ja que s’ha vist reconeguda la seva denúncia pública, encara que siga gairebé 15 anys més tard.
I ara, ens hem de preguntar:
· Qui és el responsable? De qui es la culpa que, en tots aquests anys, s’ha amagat descaradament –des de sectors empresarials i polítics- la greu situació que pateix el riu Ebre, o, en el millor dels casos, s’ha ignorat. Tan suculents eren (i són) les plusvàlues econòmiques que alguns deuen haver rebut?
· Qui se n’ha de fer responsable? Els polítics que han ignorat i amagat el tema durant tants anys? Tant polítics locals com regionals? potser també estatals? Empresaris?
Parlant d’empresaris, ERCROS (que no hem d’oblidar que ha estat l’empresa més important de l’estat espanyol en la fabricació de mines antipersona), ja ha dit hipòcritament que no se’n sent responsable, ja que durant tots aquests anys, no existia cap legislació al respecte. No era delicte, per tant, se’n renta les mans. Fa uns dies, el president d’ERCROS, Antoni Zabalza, al programa “La nit al dia” del Canal 33 (13-09-04), feia una comparació dient que, de la mateixa manera que fa uns anys, tots llançàvem les piles usades a qualsevol poval d’escombraries, sense saber que això podia ser nociu pel medi ambient, la seua empresa també abocava els residus al riu. La comparació és d’una ignorància pura i dura pel que fa als responsables de l’empresa, a no ser que es vulga tractar l’opinió pública de pobres ignorants que no saben el que es fan. Quina barra! Ningú de l’empresa sabia amb què jugava?
I en el context socioeconòmic de la Ribera d’Ebre, i de totes les Terres de l’Ebre, ens hauríem de fer també una darrera pregunta. No és possible un altre model econòmic? Per què la Ribera ha de suportar dos centrals nuclears a Ascó i un complex industrial com el de Flix? Per què totes les institucions, partits polítics, sindicats... no afrontem seriosament aquest debat? O és que ens hem de conformar a ser la claveguera (química i radioactiva) de tot Catalunya?
Els hòmens i les dones que formem part de la COS no som ecologistes, som sindicalistes, però, arribats a aquest punt, també volem denunciar l’actitud –que per a nosaltres representa un xantatge descarat- d’alguns polítics i sindicats grocs, que amb l’excusa d’una falsa defensa dels llocs de treball, volen només que tirar-hi terra a sobre per tal de no trobar reponsabilitats, posant-se al costat del capitalisme més ranci. I cal dir ben alt i fort, que els llocs de treball són segurs, quan no perilla ni la salut de les persones ni del medi ambient. No només per la gravetat directa que representa per a un treballador o una treballadora treballar en indústries d’aquestes característiques (malalties com silicosis, asbestosis...), sinó per les greus conseqüències que pot representar també indirectament. Recordem que del riu en viuen i depenen també moltes famílies (a través de l’agricultura), sense oblidar els municipis que utilitzen l’aigua per a ús de boca.
Finalment, per tal de calmar la situació, per tal de tornar a tapar les greus responsabilitats que se’n deriven, les institucions ens diuen ara que no hi ha cap perill. I aquí, no podem estar de dir-nos, un cop més, que no ens creiem això... El que avui no és un “perill”, ho serà d’aquí a uns anys.
Quina herència deixem, quin riu deixem per a les futures generacions a costa d’un bon grapat de diners per a uns pocs...

Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Unió Territorial Maestrat-els Ports-Terres de l’Ebre



Flix: Maulets tenia raó
(COS, Unió Territorial Maestrat-els Ports-Terres de l’Ebre)
Fa uns anys, a l’inici de la dècada dels noranta, l’organització de jóvens independentista Maulets va organitzar una campanya a la ciutat de Reus contra el minitransvasament. L’objectiu de la campanya era denunciar la greu contaminació per elements químics i radioactius que suportava (i suporta) el riu Ebre.
Maulets basava les seues fonts en documents i estudis d’organitzacions ecologistes com Alternativa Verda, Greenpeace, el Servei Internacional de l’Energia, etc. És clar, en uns moments que el Camp de Tarragona reclamava l’aigua de l’Ebre, no hi havia lloc per a la denúncia, encara que aquesta es basés en rigorosos estudis científics.
Totes les organitzacions polítiques presents a l’ajuntament de Reus (del PP a ERC) van donar suport al minitransvasament, i, per tant, van criticar la campanya de Maulets. Només la secció local d’Iniciativa per Catalunya es va atrevir a donar “suport”, encara que fos moral, a la campanya de denúncia.
La campanya va tenir molt de ressò, no només a nivell local. Cal destacar també que no només mitjans de comunicació locals, regionals o nacionals se’n van fer ressò, fins i tot, diaris com El País o revistes com Interviu, van dedicar pàgines a la campanya de l’organització independentista.
És clar, suposem que els interessos polítics i econòmics deurien ser molt elevats per silenciar les veus crítiques que denunciaven la greu situació de contaminació del riu. Suposem també que és per aquells interessos polítics i econòmics que durant molts anys no ha existit cap legislació en matèria ecològica, cosa que feia que tot era permès i possible, cosa que fa també que uns siguen actors –els responsables directes dels abocaments (les empreses) i uns altres còmplices directes –els polítics de tot color, dels diferents equips de govern a una oposició parlamentària incapaç d’afrontar un problema real. És clar, la Ribera d’Ebre queda “massa” lluny de Barcelona.
Han passat els anys i quan ja gairebé ningú se’n recorda d’aquella iniciativa de Maulets, quan ja el minitransvasament de l’Ebre és ja assumit per una majoria, ha sortit a la llum pública la greu situació de contaminació que pateix el riu, de les més grans d’Europa i potser del món, segons sembla. Els embassaments i rius d’arreu del món que especialistes de medi ambient i governs prenien com a referència pel seu alt grau de contaminació s’han vist petits al costat de la situació que pateix el riu Ebre.
Maulets tenia raó. Encara que no servisca per a res, es pot dir que l’organització independentista de jóvens ha obtingut una victòria moral, ja que s’ha vist reconeguda la seva denúncia pública, encara que siga gairebé 15 anys més tard.
I ara, ens hem de preguntar:
· Qui és el responsable? De qui es la culpa que, en tots aquests anys, s’ha amagat descaradament –des de sectors empresarials i polítics- la greu situació que pateix el riu Ebre, o, en el millor dels casos, s’ha ignorat. Tan suculents eren (i són) les plusvàlues econòmiques que alguns deuen haver rebut?
· Qui se n’ha de fer responsable? Els polítics que han ignorat i amagat el tema durant tants anys? Tant polítics locals com regionals? potser també estatals? Empresaris?
Parlant d’empresaris, ERCROS (que no hem d’oblidar que ha estat l’empresa més important de l’estat espanyol en la fabricació de mines antipersona), ja ha dit hipòcritament que no se’n sent responsable, ja que durant tots aquests anys, no existia cap legislació al respecte. No era delicte, per tant, se’n renta les mans. Fa uns dies, el president d’ERCROS, Antoni Zabalza, al programa “La nit al dia” del Canal 33 (13-09-04), feia una comparació dient que, de la mateixa manera que fa uns anys, tots llançàvem les piles usades a qualsevol poval d’escombraries, sense saber que això podia ser nociu pel medi ambient, la seua empresa també abocava els residus al riu. La comparació és d’una ignorància pura i dura pel que fa als responsables de l’empresa, a no ser que es vulga tractar l’opinió pública de pobres ignorants que no saben el que es fan. Quina barra! Ningú de l’empresa sabia amb què jugava?
I en el context socioeconòmic de la Ribera d’Ebre, i de totes les Terres de l’Ebre, ens hauríem de fer també una darrera pregunta. No és possible un altre model econòmic? Per què la Ribera ha de suportar dos centrals nuclears a Ascó i un complex industrial com el de Flix? Per què totes les institucions, partits polítics, sindicats... no afrontem seriosament aquest debat? O és que ens hem de conformar a ser la claveguera (química i radioactiva) de tot Catalunya?
Els hòmens i les dones que formem part de la COS no som ecologistes, som sindicalistes, però, arribats a aquest punt, també volem denunciar l’actitud –que per a nosaltres representa un xantatge descarat- d’alguns polítics i sindicats grocs, que amb l’excusa d’una falsa defensa dels llocs de treball, volen només que tirar-hi terra a sobre per tal de no trobar reponsabilitats, posant-se al costat del capitalisme més ranci. I cal dir ben alt i fort, que els llocs de treball són segurs, quan no perilla ni la salut de les persones ni del medi ambient. No només per la gravetat directa que representa per a un treballador o una treballadora treballar en indústries d’aquestes característiques (malalties com silicosis, asbestosis...), sinó per les greus conseqüències que pot representar també indirectament. Recordem que del riu en viuen i depenen també moltes famílies (a través de l’agricultura), sense oblidar els municipis que utilitzen l’aigua per a ús de boca.
Finalment, per tal de calmar la situació, per tal de tornar a tapar les greus responsabilitats que se’n deriven, les institucions ens diuen ara que no hi ha cap perill. I aquí, no podem estar de dir-nos, un cop més, que no ens creiem això... El que avui no és un “perill”, ho serà d’aquí a uns anys.
Quina herència deixem, quin riu deixem per a les futures generacions a costa d’un bon grapat de diners per a uns pocs...

Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Unió Territorial Maestrat-els Ports-Terres de l’Ebre
Tornar a dalt
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> General Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traducció: Isaac Garcia Abrodos