BalearWeb
Índex del Fòrum de BalearWeb
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

tv3

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> Mallorca
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Invitat






MissatgePublicat: Dv Oct 01, 2004 6:53 pm    Assumpte: tv3 Respondre citant

EUROPA PRESS - El portavoz del Govern, Joan Flaquer, señaló hoy que en la asignación de frecuencias a IB3 el Ejecutivo "defiende" los intereses de los ciudadanos de Baleares y también defendió la decisión del anterior Gobierno central que, según dijo, asignó la frecuencia actual de la futura televisión autonómica "teniendo en cuenta los intereses del archipiélago".

Según manifestó Flaquer en la rueda de prensa posterior a los acuerdos del Consell de Govern, la futura televisión autonómica debe tener "la mejor frecuencia y calidad" y, recordó que las cadenas de televisión de otras Comunidades Autónomas tendrán una frecuencia diferente. "Al Govern le interesa defender los intereses de su televisión autonómica", comentó.

En este sentido, Flaquer se mostró preocupado por la actitud de "otros partidos políticos" que, según dijo, "parece que se preocupan más la defensa de los intereses de otras cadenas de televisión autonómicas que de la propia".

Por su parte, la vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, recordó que existe un convenio firmado entre Baleares y Cataluña en el que el presidente de la Generalitat catalana, Pascual Maragall, acepta que si IB3 ocupa alguna frecuencia que actualmente pertenece a una emisión catalana se replanificarían las frecuencias de esas cadenas.

Asimismo, consideró que el secretario general del PSIB, Francesc Antich, debería defender "nuestra televisión porque es un diputado en nombre de Baleares no de otras Comunidades Autónomas".
Tornar a dalt
Invitat






MissatgePublicat: Dv Oct 01, 2004 8:41 pm    Assumpte: Respondre citant

Comunicat de la CAL sobre l'ocupació de freqüències audiovisuals per part del govern balear.

El govern balear ha decidit que la nova televisió autonòmica, IB3, emissora que emetrà en bilingüe, ocupi unes freqüències que actualment són assignades a la resta de televisions autonòmiques dels Països Catalans, concretament TV3, C33/K3, Canal 9 i Punt 2. D’aquesta manera, unes freqüències que fins ara emetien en català (totes excepte Canal 9) passaran a emetre una programació en bilingüe, amb el consegüent augment de la castellanització del panorama mediàtic de les Illes.

Aquesta mesura no és casual, sinó que respon a una estratègia planificada de desnacionalització de les Illes, tant a nivell lingüístic com a nivell cultural.

Per tot això des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL),

• Donem suport a qualsevol acció que pugui dur a terme Voltor, l’entitat que gestiona els repetidors de TVC a les Illes, davant aquesta vergonyosa i interessada ocupació de freqüències. Hem de recordar que la recepció de TV3 a les Illes Balears ha estat una fita del moviment associatiu local i de la societat civil, que ara s'ha menyspreat de manera insultant amb aquesta acció.

• Exigim al govern balear el manteniment de les freqüències que actualment ocupen TV3, C33/K3, Canal 9 i Punt 2 i, per tant, l’assignació a IB3 de noves freqüències que no tapin les emissions actuals de la resta de televisions dels Països Catalans.

• Denunciem les estratègies desnacionalitzadores dels governs del PP a les Illes i el País Valencià basades en el disgregacionisme lingüístic i cultural de la nostra nació, utilitzant els mitjans de comunicació públics per a donar una imatge regional totalment contrària a la unitat de la llengua i la cultura catalanes. Aquest és sens dubte un pas més cap a la minorització nacional i la fragmentació del territori.

Exigim al govern del Principat de Catalunya un pronunciament institucional clar i contundent sobre el tema, i els instem a emprendre mesures legals contra aquest acció. Igualment, demanem que el Govern de la Generalitat de Catalunya faci possible la recepció de la resta de televisions dels Països Catalans (Canal 9, Punt 2 i IB3) al Principat com a signe de normalitat nacional (malgrat la manca de qualitat d'aquestes televisions).

• Considerem que és urgent i imprescindible la creació d’un espai comunicatiu nacional com a eina que ha de servir per a renacionalitzar el nostre país, és a dir, crear un marc de relacions i un imaginari col.lectiu centrat en la realitat lingüística, cultural i nacional dels Països Catalans.
Tornar a dalt
Invitat






MissatgePublicat: Dt Oct 05, 2004 6:10 pm    Assumpte: Respondre citant

TV3: Estarás aclareix.
Miquel Payeras, diari de balears

Sempre és d'agrair que un polític parli amb claredat. No és gens habitual. És el que va fer la vicepresidenta Rosa Estaràs despús-ahir, quan explicà amb sinceritat l'objectiu de les noves freqüències de televisió, i com s'ha fet tota l'operació. Tres elements exposà. Un: «El Govern vol que les millors freqüències siguin per a la televisió de Balears». Dos: que el Govern «defensa» la televisió pròpia mentre que els crítics defensen «més altres televisions que no la seva». Tres: que «existeix un Conveni», signat pel president català, Pasqual Maragall, i el balear, Jaume Matas, en el qual queda «clara» la futura, ara present, nova ordenació de freqüències. Tres qüestions, doncs, per a l'anàlisi.

Un. El Govern dóna les «millors» freqüències a IB3. Diccionari a la vista: «Millor: adjectiu comparatiu de bo i/o de bé; que supera en qualitat o virtut; més d'acord amb l'ideal...». Un «millor» sempre se compara a un «pitjor». Pel cas, és el reconeixement implícit oficial, per primera vegada, de qualitats diferents en les freqüències televisives i que el Govern, com és natural i de sentit comú, se queda per a la seva televisió «les millors» i, per tant, les que més s'alluyen «de l'ideal» o són «pitjors» queden per a les altres televisions. Tractant-se del subjecte que es tracta, freqüències, què pot ser la substància que dóna major o menor qualitat si no és la característica de la recepció?

Dos. Els crítics s'estimen més una «altra» abans que la balear. No exactament, però sí. O sigui, el Govern ha duit tan bé aquest assumpte que en el moment en què les ànimes càndides s'han adonat de la jugada, ja no hi ha marxa enrera possible. Perquè qualsevol operació d'oposició seria, com diu Estaràs, tant com oposar-se a la pròpia televisió amb benefici d'una de fora. Políticament impecable, la jugada.

Tres. Per què tanta crítica, diu Estaràs, si el president de la Generalitat firmà el Conveni que preveu aquests canvis en benefici d'IB3? Altre cop: sí, però no exactament. En efecte, Maragall firmà el Conveni el segon punt de l'exposició de motius del qual diu, amb absoluta claredat no interpretativa, que el Govern balear ja té «concedida la gestió directa del (seu) tercer canal» pel Reial Decret de 12 de març, la qual «anirà seguida de la consegüent assignació de freqüències» que «pot implicar canvis o, de manera general, una replaniflicació...» d'aquestes a Balears. Això és un Conveni legal, signat entre dues institucions autonòmiques, amb cobertura legal nacional (llei de Tercers Canals) i sota Reial Decret legal de l'executiu nacional, per molt que aquests estigués en funcions. Impecable. Ara, el que no deia Estaràs, i ho sap, és que Maragall se va sentir, dijous dia 23 en saber la notícia, enganat. Clar que això ja és una percepció política, mentre que la part jurídica està del costat del Govern balear. Novament, doncs, l'executiu balear ha sabut jugar les seves cartes amb molta habilitat i quan ha concretat l'actuació tot ho tenia, perquè li ha sabut posar, al seu favor. Que llavors Maragall hagi estat un ingenu, o els opositors indígenes mai no s'havien acabat de creure que faria això el govern balear... és problema seu. En qualsevol cas, està clar que el subjecte hipotèticament agreujat per la decisió del Govern balear, que seria TV3 o la Generalitat i no els receptors illencs, no hi pot estar mai, jurídicament, perquè el seu màxim responsable firmà el Conveni que preveu exactament el que ha passat. El que va dir divendres Estaràs és meridià: IB3 se queda les millors freqüències per ser rebuda en les millors condicions, mentre que les altres televisions autonòmiques de fora tendran les «pitjors» i, per tant, poden sofrir dificultats per ser rebudes a cada llar balear; que tal com estan les coses ara mateix els que s'oposen a la nova assignació de freqüències ja només ho poden fer en benefici d'una televisió forana i en perjudici de la pròpia, i que tota l'operació està beneïda legalment i, fins i tot i amb certa manera, políticament per la part que presumptament hauria de ser l'agreujada, la Generalitat-TV3, que no pot dir res perquè el seu president firmà la seva aquiescència al que passaria, que és el que ha passat. En resum: missió complida. Que els altres hagin estat tot aquest temps en Babia, doncs..., ve a dir Estaràs, ploradetes de polítics que no en saben. I té raó.
Tornar a dalt
Invitat






MissatgePublicat: Dv Oct 15, 2004 1:13 am    Assumpte: Respondre citant

La Generalitat diu que negocia amb el Govern la reassignació de freqüències
Bargalló i Mir asseguren que l'adjudicació a IB3 dels senyals que ocupa TV3 no és «definitiva»

Diari de Balears, 15/10/2004

J.T./AGÈNCIES.Palma.
El conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va assegurar ahir que el seu Govern està «en negociacions» amb el de les Balears per canviar les freqüències d'emissió de la futura televisió autonòmica, IB3, i evitar així la ressintonització dels canals ara ocupats per TV3 i Canal 33 a les Illes. Des de Palma, el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Antoni Mir, va deixar clar que la reassignació de freqüències «no és definitiva» i està «oberta» a una solució que no afebleixi els canals en català a les Illes.

Responent a una pregunta parlamentària de CiU, el conseller en cap va avançar a la cambra catalana que les negociacions entre els dos governs s'estarien duent a terme en el marc de la comissió tènica mixta prevista al conveni signat pels presidents català i balear, per garantir la recepció de les respectives televisions autonòmiques. Fonts d'IB3 van confirmar ahir que la proposta s'havia plantejat en la reunió de la comissió bilateral, però també van advertir que la posició balear va quedar clara perquè s'ampara en la resolució ministerial per la qual es van assignar les freqüències.

Des de Palma, on es troba per oferir avui una conferència, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Antoni Mir, confià en la consecució d'una solució que permeti als ciutadans sintonitzar totes les televisions en llengua catalana, sense perjudicar a ningú, davant l'«allau de televisions en castellà». Mir recordà que el sistema analògic de televisió tendrà una vigència de cinc o set anys i va demanar una actuació conjunta dels Executius en la implantació del model digital.

Mir pronunciarà avui (20.00 hores) la conferència «Com sobreviurà el català? El poder dels governs i de la societat» dins el Fòrum de l'Obra Cultural Balear (OCB) «Nacionalisme i Estat». L'expresident de l'OCB, qui va comparèixer amb l'actual president Sebastià Frau i el responsable de Voltor Ferran Gomila, oferí a totes les institucions de les Balears -Govern inclòs- «màxima col·laboració» per potenciar l'ús social del català.

El president de l'OCB, Sebastià Frau, va recalcar l'«oposició frontal» de l'entitat a la reassignació de freqüències de TV3 i va avançar que l'associació presentarà recurs contra el decret que anul·la la Junta Avaluadora de Català i contra el qual permet elegir llengua en iniciar l'ensenyament.
Tornar a dalt
Invitat






MissatgePublicat: Dv Oct 15, 2004 1:16 am    Assumpte: Respondre citant

ERC responsable, doneu la cara !

ERC responsable, doneu la cara !

ERC responsable, doneu la cara !

ERC de les Illes, doneu la cara !

ERC de les Illes, doneu la cara !

ERC, MOLTES PARAULES I POCS FETS, MOLT DE PARLAR I DESPRÉS MAL PER MALLORCA !
Tornar a dalt
Invitat






MissatgePublicat: Dv Oct 15, 2004 1:24 pm    Assumpte: Respondre citant

Al president inventor de l'ONG «Bilingües sense fronteres»


Això era i no era un infantonet anomenat Jaime -Jaume Matas- Mates. Havia nascut en una illa on es parlaven dues llengües i un grapat més d'arreu del món. Essent un angelet de pit, son paret i sa mami li demanaren si volia parlar en una llengua o en una altra (l'oficial o la familiar, perquè les altres no comptaven). Ell va triar esdevenir bilingüe. Però a costureta només li feien estudiar en una d'elles (perquè l'altra era il·legal) i, és clar, arribà a home pelut parlant, en la llengua que no havia practicat a escola, si fa no fa d'aquest manera: «díguiguen, senyors, si se té que obligar es nins que síguiguen bilingües?» (en discursos oficials parlava talment com si fos al carrer, o a casa, no n'havia pogut aprendre més). Aquell home ocupava un càrrec important, dirigia els destins d'una terra que volia fer veure que era bilingüe des d'èpoques paleolítiques, ideal, on tothom triava si volia fer servir una llengua, o dues, però on, tanmateix, una era única que, segons les lleis d'aquell país, era obligada de conèixer per tothom. Vaja, vaja, que en coneixeu d'altra, de terra en el món, on els ciutadans triïn quina llengua faran servir per viure en la seva terra i relacionar-se dins la seva societat? O que triïn si seran bilingües o no? En tot cas, si en coneixeu cap cas en la terra (que del cel no en parlam), quins són els ciutadans bilingües? Jo us ho diré: la majoria, obligada, són els fills de les famílies parlants de la llengua voluntària. És ver que, tanmateix, també trobaríem qualque bilingüe que ha decidit ser-ho per bona voluntat i perquè se sent d'aquí i vol ser-ho també en l'idioma. D'aquests, n'existeixen, encara que vos molesti la idea.

Admeteu (i no admètiga), senyor Matas-Mates, que la Constitució espanyola deixa una porta oberta a la discriminació dels ciutadans que parlen gallec, basc o català. I heu d'admetre també que ni el senyor Gabriel Canyelles, ni cap altre polític de les Illes ni de l'estat espanyol no s'havia atrevit a convidar tan clarament a fer servir aquesta porta: via ràpida cap a la substitució de la llengua d'aquí. ¿Vos voleu fer passar per un il·luminat, un visionari que pretén que l'única llengua pròpia, actualment, de les Illes (llegiu-vos l'Estatut d'Autonomia, president), llengua discriminada durant segles, poc usada avui en els principals nuclis urbans i turístics de les Illes (on es concentra la població), sigui triada voluntariosament per tota la població present i futura, acabada d'arribar o no? Vós ho sabeu, no dissimuleu. Vos fa nosa aquesta llengua, la llengua catalana que heu après sense voler. Perquè deguéreu haver de quedar enlluernat per la llengua legal de quan anàveu a escola, la del Règim.

Catalina A. Bisquerra Morro. (Rebuda per e-mail
Diari de Balears 15 d´octubre de 2004
Tornar a dalt
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> Mallorca Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traducció: Isaac Garcia Abrodos