Donen les institucions prou suport a la llengua catalana?

[somera]

[gavina]

Comunicat de premsa. La Junta Avaluadora de Català contra la política lingüística del Govern del PP de les Illes Balears:

Els sotasignats, col·laboradors de la Junta Avaluadora de
Català volem fer pública la nostra preocupació per les
conseqüències negatives que tindrà, sobre la població de
les Illes Balears, la política lingüística impulsada pel
Govern del PP i la seva actitud en relació amb el procés
de normalització lingüística.
Les manifestacions públiques dels seus màxims responsables
i les disposicions que afecten l’ordenació lingüística
contribueixen a fer més difícil la recuperació social de
la nostra llengua, a fragmentar la societat i a
incrementar la desinformació i els prejudicis entre la
població. És una greu irresponsabilitat que, amb
interessos estrictament partidistes, des del Govern se
cerqui, amb recursos populistes i manipulant la realitat,
la crispació social i s’utilitzi, amb aquesta finalitat,
una qüestió que hauria de ser un instrument de cohesió
social: la llengua pròpia de la comunitat.
Les mesures que darrerament han anunciat no faran més que
desprestigiar la llengua catalana, introduir dificultats
per integrar la població d’origen immigrant i, en
definitiva, marginar-la de l’ús social. Si la tasca de
recuperar la presència social de la nostra llengua, a
causa de la complexitat de la societat actual, ja
presentava moltes dificultats, ara amb una actitud
contrària des de les principals institucions aquestes
dificultats es poden transformar en un obstacle insalvable.
Són molts els aspectes objecte de manipulació i d’ús
partidista (el tema de les modalitats, la presència del
català com a llengua vehicular de l’ensenyament, el
bilingüisme, etc.) que poden afectar greument el futur de
la nostra societat. En aquesta mateixa línia de prendre
mesures populistes que, contràriament a la primera
impressió que fan, perjudiquen el conjunt de la societat,
se situa l’anunci de reconèixer el nivell C de la Junta
Avaluadora de Català als alumnes quan acabin 4t d’ESO.
El C és el nivell que es considera que tenen els alumnes
en acabar l’educació secundària en una societat que usa la
llengua pròpia en condicions normals i en què aquesta és,
per tant, l’instrument vehicular de l’ensenyament. A les
Illes Balears és evident que la situació de la llengua
catalana no està encara en condicions de normalitat i la
seva presència a l’escola no té la regularitat ni
l’extensió que tenen les llengües en les societats
normals.
No es pot negar que, des que es va incorporar al sistema
educatiu, l’aprenentatge de la llengua catalana entre els
escolars s’ha incrementat. Des de l’Administració
educativa ja s’havien adoptat mesures per fer efectiu un
reconeixement gradual i objectiu d’aquesta situació
(establir equivalències amb els nivells A, B i C, segons
les qualificacions de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat),
que haurien de ser progressivament actualitzades.
Generalitzar ara una equivalència amb el nivell C a tots
els alumnes que acaben 4t d’ESO és voler establir per
decret que s’ha arribat a l’estadi òptim en relació amb el
nivell de llengua catalana que tots els alumnes haurien de
tenir en acabar aquest període. Això, desgraciadament,
encara no és ver, i amb la reducció del català com a
llengua vehicular encara es farà més complicat aconseguir-
ho.
Amb la decisió de concedir, en la situació actual, el
nivell C a tots els alumnes que acaben ESO —qualsevol
mestre i qualsevol alumne ho sap— es dinamita el sistema
d’acreditació de coneixements de català. A partir d’ara,
aquesta equivalència no voldrà dir res sobre els
coneixements reals que tenen i, per tant, per comprovar-
los s’haurà de recórrer a haver de fer nous exàmens per a
tothom i, així, es perjudica a aquells alumnes que
realment tenen el nivell que els pertoca.
I no és excusa que a Catalunya facin aquest reconeixement.
En primer lloc, la presència del català a l’ensenyament
està allà molt més estès des de fa més anys. A més, ningú
no s’atreviria a dir que l’equivalència que han establert
allà sigui fiable. És per això que l’Administració de les
Illes Balears no reconeix aquestes equivalències fixades a
Catalunya.
No perquè ho digui un decret o una ordre, el nivell de
coneixements de llengua catalana del conjunt de la
població creixerà de cop. Les actuacions que en aquests
moments són necessàries consisteixen en l’ampliació dels
mecanismes que faciliten l’aprenentatge de la nostra
llengua, tant entre la població nascuda a les Illes
Balears com entre la que ha nascut fora. Amb la seva
política, el Govern no fa més que destruir els que fins
ara existien i, en conseqüència, perjudicar el conjunt
dels ciutadans de les Illes Balears i debilitar un dels
principals factors que podrien actuar d’elements
cohesionadors.

Francesca Ballester Cardell
Caterina Aguiló i Torres
Aina M. Cifre Bennàssar
Maria Fca. Garau Sampol
Antònia Rotger Vadell
Maria Vidal Vidal
Catalina Janer Gomila
Francesca Adrover Moll
Gabriel Suau Otero
Rafel Ramis Mandilego
Margalida Rosselló Villalonga
Antònia Perelló Gamundí
Isabel Mir Monserrat
Marina Vergés Cisneros
Francesc Perelló Felani
Antoni Contestí Vives
Margalida Segura Portas
Antoni Mateu Amengual
Anna I. Torrens Gelabert
Catalina París Llompart
Maria Josep Carrasco Escandell
Francesca Company Vicens
Simó Xavier Casanova i Gual
Apol·lònia M. Monserrat i Caravaca
Bàrbara Torres Serra
Jaume Sastre Font
M. Assupta Massutí Sampol
Vicenta M. Vila Vivas
M. Pilar López Sastre
Josepa Canyelles Amengual
Maria Josep Frau i Aguiló
Antonina Pujol i Bosch
Antònia Maura i Reinés
Bàrbara Sagrera Antich
M. Immaculada Ramis Ramis
M. Antònia Garcia Morey
Maties Garcias Salvà
Caterina Canyelles Marquès
Carolina Rigo Guasch
Isabel M. Busquets Hidalgo
Catalina Barceló Mayol
Francesca Cifre Pascual
Catalina Cerdà Forteza
M. Isabel Gual Mas
Maria Magdalena Pons Tugores
Margalida Quetgles Vicens
Caterina Eva Cerdà Cladera
M. Antònia Palou Serra
Jerònia Quetgles Mas
Maria Quetglas Mesquida
Joana Maria Sampol i Mas
Rafel Crespí Ramis
Joan Gelabert Mas
Antoni Nigorra Matamales
Martí Antoni Martorell Fiol
Antònia Barceló Costa
Maria Lluïsa Viver Garrido
Flora Gual Pons
Catalina M. Aloy Gual
M. Magdalena Ramon Andreu
Maria antònia Ramis Sastre
Pere Janer Mulet
Ester Cáceres Matas
Josep Antoni Peiró Martí
Josep Pizà Oliver
Carolina Canals Jofre
Beatriu Defior Barcons
Lluís Villalonga Pons
Catalina Antich Oliver
Jerònia Cardell Ferragut
Catalina Bestard Mateu
Josep Antoni Calvo Femenias
Margalida Rosselló Gaià
Jerònia Amengual Ramos
Joana Frca. Mulet Pujol
Catalina Company Vidal
Magdalena Juan Juan
Catalina Font Rangel
Aina Gomila Gomila
Martí Janer Torrens
Pere Josep Bueno Bauçà
Cristina Simón Serra
Catalina Torrens Font
Joan Ramon Covas Soler
Marta Prunés Vigo
M. del Mar Vives Miró
Guillem Balboa Buika
Teodora Llorens López
Catalina Bonnín i Socias
Caterina Mas i Ferrà
Eva Maria Guasp Pol
M. Magdalena Capó Coll
Maria Roig López
Llibertat Mestre i Ramos
Francesc Sobreviela Silvente
M. Gabriela Rigo Vadell
Laura Forteza Font
Cristina Forteza Font
Catalina Femenies Riutort
Jaume Mas Ferrà
Margalida Cunill Molina
Pere Bergas i Llabrés
M. A. Socias Albaladejo
Pere Suau Palou
Eva Florit Pons
Pilar Vinent Barceló
Carme Morales Seguí
Marga Mercadal F.
Ismael Pelegrí i Pons
Joana M. Moll
M. Carmen Contell Calabuig
M. Soledat Campins
A. Genís Bonafè
Vicenta Estada Gimeno
Raquel Miralles i Pérez
Neus Torrent Carretera
J. Bosco Andreu i Torrent
Joan Carles Villalonga Sintes
Helena Motilla Salas

També s’han adherit a aquest manifest examinands del
certificat C, encara que aquí no se’n relacionen els noms.

Per a més informació, us podeu posar en contacte amb na
Neus Picó al tel. 647 047 413.

[bou]

[Marratxiner]

Noticies sobre el tema:

www.bibiloni.net/pp/ensenyament.htm

El Govern deixarà en mans dels pares el nombre d'hores en català a l'escola (Diari de Balears, 17 gen 2004)

El govern de les Illes restringeix l'ús del català a les escoles (Avui, 17 gen 2004)

Els examinadors de la Junta de català aproven tothom en protesta contra el Govern (Diari de Balears, 19 gen 2004) Manifest dels examinadors

El rector avisa el Govern que la UIB és la màxima autoritat lingüística (Diari de Balears, 20 gen 2004)

Partits i entitats denuncien que el Govern just cerca la «confrontació» (Diari de Balears, 20 gen 2004)

Melià defensa l´ús del castellà als centres i anuncia mesures contra la Junta Avaluadora del Català (Diario de Menorca, 20 gen 2004)
_________________
(www.ARAISEMPRE.org/)=El calendari d'actes reinvindicatius a ses illes!
(www.RACOCATALA.com/) =Forum de discussió dels Països Catalans
(www.FREECATALONIA.com/) =Difusió de la nostra situació a la resta del món.

[Pam-pam]

Crec que la solució no està en crear noves institucions polítques ni socials. D'organitzacions en defensa de la llengua ja n'hi ha. Si creis que han d'actuar d'una altra manera, si no hi estàveu dins, entrau-hi. Un dels pitjors errors (i dels més comuns) a Mallorca i a les Illes és que tothom vol muntar la seua capelleta, sense pensar que la unió fa la força.

Jo estic totalment en contra del que ha fet en Jaume Matas, fa pena. La llengua, però, sobreviurà si volem seguir-la usant i si tenim èxit en 2 coses.

1) Convèncer al propi mallorquí, menorquí o eivissenc que segueix usant el castellà en tot tipus d'activitat pública
2) Fer que els nous illencs, els que varen venir fa dècades, i els que vénen ara, assumeixin el català com un aventatge i apendre'l com un fet normal a aquesta terra. No una càrrega com pensen molts (amb la boca petita).

Per cert, identificar fracàs escolar amb la introducció de la llengua catalana a les classes com ha fet El Mundo és una pixada fora de test espectacular.

[somera]

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB expressa la seva preocupació per les actuacions de política lingüística que el Partit Popular du a terme des de les institucions (europees, estatal, autonòmiques i municipals) que governa o en què participa; unes actuacions que només es poden entendre com a mecanismes per debilitar el procés de normalització de la nostra llengua.

Més informació: http://www.uib.es/depart/dfc/manifest.htm

[gavina]

Nova Declaració del Departament de Filologia Catalana:

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, reunit en sessió extraordinària dia 23 de gener de 2004, vol manifestar la seva preocupació davant les darreres mesures del Govern de les Illes Balears en matèria de política lingüística anunciades el passat dia 16 de gener. Just fa unes setmanes el departament ja va haver de denunciar la involució del procés de normalització de la llengua catalana impulsada per les institucions governades pel PP. Ara aquesta involució s’ha fet encara més palesa amb l’anunci d’unes actuacions que posaran en perill la continuïtat de la recuperació de la llengua catalana a les Balears i, a més, crearan una situació conflictiva que cal evitar. Aquestes resolucions conduiran a una societat encara més fragmentada que l’actual, en la qual la integració dels immigrats serà impossible i el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, quedarà marginat.

Deixar a cada un dels pares l’elecció de la llengua en què han d’estudiar els seus fills, a més de crear greus problemes d’organització en els centres, suposarà un atac frontal contra el sistema actual que garanteix que tots els estudiants acabin els seus estudis coneixent les dues llengües oficials de la nostra comunitat. Cal fer notar que els arguments defensats pel Govern es basen en la fal·làcia de presentar, en nom d’un teòric bilingüisme –i d’uns “drets individuals” que semblen només existir quan es parla de la qüestió lingüística, però no en els altres àmbits de la vida col·lectiva–, unes disposicions que restringeixen l’ús del català en aquells àmbits en què la nostra llengua ha assolit una certa implantació; però, en canvi, en nom d’aquest mateix bilingüisme, el Govern no ha fet ni anunciat absolutament res per tal d’estendre la nostra llengua en aquells àmbits en què encara resta totalment marginada, que com tothom sap són molts.

Per altra banda, la suposada defensa de les modalitats dialectals que fa el Govern és perversa. En cap moment ni des de la universitat, ni des del col·lectiu de professors de llengua catalana no s’ha atacat la riquesa dialectal del nostre idioma. A més, la defensa de les modalitats dialectals que esgrimeix l’actual Govern no és altra cosa que una maniobra confusionària, amb la qual es volen fomentar entre la societat uns prejudicis que començaven a estar superats i que, a hores d’ara, només defensen certs grups secessionistes. El Govern hauria de saber que l’existència d’una llengua estàndard no implica la pèrdua de la varietat dialectal, la qual només es conservarà si la llengua catalana assoleix un estatus de normalitat.

En aquest sentit, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General considera absolutament inacceptable la pretensió de crear una secció filològica dins l’Institut d’Estudis Baleàrics, que usurpi a la Universitat de les Illes Balears unes funcions que li són pròpies segons l’Estatut d’autonomia (1983) i que es concreten en la Llei de normalització lingüística (1986). Darrera aquesta maniobra del Govern només s’amaga la intenció d’imposar unes solucions fragmentadores de la nostra llengua en contra dels criteris de la UIB, els quals són els que admeten sense discussió tots els romanistes d’arreu del món. És, per tant, una intromissió inadmissible del poder polític en el terreny científic, pròpia d’unes autoritats que no demostren el més mínim respecte envers la llengua del seu país.

El procés d’incorporació del català a l’ensenyament s’ha realitzat en unes condicions complexes, que fan difícil que el nivell adquirit pels alumnes sigui el que teòricament haurien de tenir en acabar l’Ensenyança Secundària Obligatòria. A més, la Conselleria d’Educació i Cultura hauria de tenir en compte que a l’ensenyament primari i secundari no s’avaluen exclusivament els coneixements adquirits pels alumnes, sinó altres factors com les actituds o el treball realitzat, a diferència del que exigeix la Junta Avaluadora de Català. Per tot això, el nivell que tenen els alumnes en acabar quart d’ESO no es pot equiparar al nivell C dels exàmens de la Junta Avaluadora de Català o dels Cursos de Reciclatge. El Conseller d’Educació i Cultura hauria de saber quins són els coneixements reals que els alumnes tenen en acabar l’ESO. Des de la universitat podem afirmar que, en molts de casos, el nivell de llengua catalana que tenen els alumnes que es presenten a les proves de selectivitat (és a dir, que ja han cursat tot el batxillerat) no és suficient com per atorgar automàticament el nivell C a tots els alumnes. Per tant, la mesura anunciada pel Conseller d’Educació i Cultura deixa sense eficàcia l’acreditació que fins ara han aconseguit les persones que s’han presentat a les proves de la JAC o que han cursat el reciclatge, així com la labor dels professors que els han format i de les institucions –com la UIB o el Govern de les Illes Balears– que hi han col·laborat.

Finalment, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB se solidaritza amb els col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català i s’oposa a les resolucions que en contra d’ells ha anunciat que emprendrà el Govern. Atesa la seva gravetat, exigim la immediata retirada de les mesures anunciades dia 16 passat, les quals només s’expliquen per la utilització partidista de la llengua que ve fent el Partit Popular des de la campanya electoral del maig del 2003.

[soca]

Declaració del Consell de Direcció de la UIB sobre política lingüística:

http://www.uib.es/servei/comunicacio/sc/actualitat/arxiu/2004/gener/27/27010401.htm

[Invitat]

Aquestes són les noves adhesions dels col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català al manifest de dia 18 de gener:

Joan Florit Amengual
Margalida Perelló i Ferrer
Maria Antònia Llabrés Llabrés
Neus Picó Veny
David Sintes i Mateu
Guillem Melis Grimalt
M. Magdalena Obrador Colom
Catalina Mut Puigròs
Margalida Palou Pascual
M. Antònia Picó Bonafè
Francesc Xavier López Llabrés
Gabriel Juan Salvà
Margalida Sureda Font
Catalina Vallcaneras Guardiola
Catalina Rigo Pons
Catalina Cerdà Forteza
Joan Francesc Nigorra Canyelles
Maria Antònia Molines Ramis
Maria de Lluc Amengual Capó
Francesca Pons Ortega
Miquel Àngel Tortell Frontera
Neus Sastre Fernández
Bartomeu Font Oliver
Francesc Sobreviela Silvente
Catalina Gelabert Bassa
Cristina Bauçà Ferrer
Catalina Femenías Riutort
Lluïsa Pizà Segura
Carme Bennàssar Ferragut
Hermínia Planisi Gili
Joana Maria Romaguera Vallejo
Catalina Roig Adrover
Miquel Font i Serralta
Joan Salvà Gomila
Laura Marí Torres
José Alejo Sintes Piris
Joan Ramon Covas
Maria Antònia Llompart Villalonga
Martí Amengual Quetglas
Marta M. Fluxà Vidal
Maria Cardona Marí
Catalina Ferrer Bonet
Catalina Maria Bernat Joy
Antoni- Xavier Ribas Tur
Cristina Dubón Jansà
Meritxell Mercadal Gutiérrez
Catalina Calvo Beltrán
Magdalena Serra Capó


Així mateix, us recordam que demà divendres tenim l'assemblea a l'Aula de Graus de
l'edifici
Ramon Llull a les 19 h.

[hernan]

hola lectors
el tema de la llengua cada cop em posa mes des nervis, jo som argenti, sa meva llengua materna es es castella, m'estim es catala, aixi com altres llengus, soc filoleg classic (llati i grec) nomes volia dir des duna perspectiva profesional si se'm permet que em resulta estupid i prepotent que es digui que el catala i el mallorqui son dos llengues diferents. estupid perque qui diu aixo no te cap coneixement de linguistica i es com si digues que el castella i s argenti son dues llengues, i prepotent, perque tot i no tenint cap tipus de coneixement en aquesta branca, s atreveixen ara a promoure-ho i a mes (xerr des pp) per lo que he sentit, intentar imposar la variant com han fet els ignorants a valencia. dic jo perque no se'ls ho demana als professionals, gent que es dedica a aixo, que treballa en aquest ambit, a tot el mon els diran que es una bojeria considerar catala-mallorqui-valencia llengues diferents, doncs un altre cop, no ho fan perque no els interessa, perque la llengua en el cas del nacionalisme (espanyol, catala, vasc... tot ve a ser el mateix rollo infantiloide sense sentit) es una arma de poder i aixo si que ho saben els des dos bandols. es problema es que es nacionalistes espanyols estan al poder, si. pero posant- se a la seva alcada no se sol.lucionara mai es problema. consider que qui treballa amb es cap imbuit de nacionalisme nomes podra estar dacord amb un altre nacionalista (del mateix bandol!) quina diferencia hi ha amb els nazis?

[soca]

Avui, a partir de les 20.00 h tindrà lloc a l'edifici Ramon Llull de la UIB una tancada d'estudiants en protesta per la política lingüística. L'acte l'organitza l'Assemblea d'Estudiants de Filologia Catalana de la UIB. Hi hauran diverses activitats, com ara un recital de poesia, una projecció cinematogràfica i la lectura d'un manifest i els assistents disposaran de dues aules d'estudi.

Manifest:
http://www.uib.es/servei/comunicacio/sc/actualitat/arxiu/2004/gener/29/manifest.htm

[Invitat]

El 5 de febrer a les 20 h Assemblea per la Llengua al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.

Davant les mesures restrictives sobre l’ús de la llengua catalana a l’Ensenyament, que ha anunciat el Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Organització: STEI-i, UGT, CCOO, Departament de Filologia Catalana de la UIB, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de les Illes Balears, Joves de Mallorca per la Llengua, Moviment d’Escoles Mallorquines, Plataforma en defensa de l’escola pública, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Escola d’Estiu i Obra Cultural Balear

[albert]

[ADOLFO]

JA DAN DEMASIADO DINERO A LA LENGUA, JODER QUE OS DEIS CUENTAS QUE UNA LENGUA VIVE POR ELLA MISMA, I NO NECESSITA DINERO PA FOMENTAR,JODER! EL DINERO PA LOS MAS NECESSITAOS.I SI A LA ELECCION DE IDIOMA EN LOS COLEGIOS, I QUE OS DEIS CUENTA POLAKITOS QUE VUESTRA LENGUA ES LA BALEAR NO LA CATALANA!IROS A LA PUTA MIERDA CON LOS PAISES CATALANOFASCISTAS!
ESPERO QUE VUESTRA RAZA NO DURE MUCHO TIEMPO ALA A JODERLA!

[gavina]

Com va dir el torero. Hay gente pa to