BalearWeb
Índex del Fòrum de BalearWeb
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessió per veure els teus missatges privatsInicia una sessió per veure els teus missatges privats   Iniciar SessióIniciar Sessió 

Contes del 2001 d'una casa de barrets

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> Mallorca
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
Moncaira



Registrat: 14 Abr 2006
Missatges: 13

MissatgePublicat: Dt Mar 17, 2009 5:17 pm    Assumpte: Contes del 2001 d'una casa de barrets Respondre citant

LA CONVIDADA DE L'ILIONA

Aquest mati em trobo sense un centim a la butxaca. Millor dit quasi sense un centim, ja que el Bob m’ha avençat quatre calers perquè li esbrini on habita un conegut seu que, temps enrera, anà a fer les Amèriques a Caracas.
Iliona la xicota russa, que acaba d’arribar de Moscou per fer feina a casa, me convida anar prendre un cafetet amb llet al "Bar de la Bona Pau" que hi ha a la cantonada del carrer que fa cruilla amb l’ Avinguda Gran.
Però no. Canviem de parer i anem a una altra banda.L’ Iliona és molt xerradora. Parla i parla sense aturar.
Ella per animar-se a la parlica ha pres tres o quatre gots de cervesa.La veritat és que la veig un poc preocupada. Me conta que el seu amic Rodrigo l’està afuant constantment i que ella vol ser lliure de fer el que li ver de gust i gana. Jo em limito a escoltar-la i deixar-la parlar.
Aigua que no has de beure, deixa-la correr.Ara a un moment donat m’arriba un missatge a la bustia del móbil.
Es del periodic però no puc entendre el que me diuen per mor del soroll que hi ha dintre la cafeteria.El que faig és sorti a fora per sentir millor. És una tia del poble que ha preguntat per mi. Els dic que la conec i que ja la cridaré més tard.
Torno a entrar a la cafeteria, on la russa me conta que un altre client li ha preguntat si jo era el seu pare. La veritat que no he trobat aquesta pregunta ni pisca de graciosa.
Tant que hi era hauria pogut preguntar si jo era l’avi i perquè no el besavi. Però Iliona em tranquilitza quan em dóna la resposta que ha donat a aquell “mentecato” dient-li que si que jo el seu pare,el seu protector,el seu amic.el seu amant. Tot el que ell vulgués.
Ara la cara se m’ha inflada de satisfacció i ni més ni menys que fins i tot reb l’enhorabona d’aquell desconegut que s’apropa a nosaltres per conversar.
No crec en la sinceritat de la seva felicitació, però bé millor aixi .
Iliona i servidor pagam les consumicions i sortim al carrer com dos bons amics o talvolta cualque cosa més d’intim. Ens topem amb una senyora amb dues canastes. Dintre hi uns nadons de poques setmanes ben macons. L’Iliona s’ofereix a ajudar a aquella bona dona que és la mare de les criatures. La senyora accepta encantada i l’acompanyem tres o quatre illetes més endavant fins a arribar al portal de casa seva. Ens acomiadem i moltes gràcies a Déu siguin dades.Per acabar entrarem finalment al bar de la" Bona Pau" on pensavem entrar al principi.
Hi prenim unes tàperes. Convida el benastre d’un cavaller sense un euro.


Segona narració
L'ILIONA NECESSITA EL BOB

No sé per quines cinc centes, l’Iliona necessita el Bob.
En aquest moment m’ està pensant amb l’encara mil.lionari americà de Boston, el millor client de la casa.
La casa de les senyores “ Bones i Deixondides”, començant per la senyora Angela Maria que és la madona del negoci.
Em podries deixar unes monedes per trucar al Bob ? me diu la russa. Jas! Li dic.
Hauria menester que me compràs dues minifaldes verdes i unes bragues vermelles ben lluentes.
Aquí tens dos euros, li responc ; allargant – li els calers sol-licitats.
Iliona va a una gabina, però el mobil de Bob m’ està comunicant.
Jo mateix ho comprovo.
Ostres! Me dic per jo mateix – deu estar conversant amb la Fatima, la nuvia del Marroc a qui, cada setmana,ell envia uns quanta bitllets dels grossos per pagar els capritxos i capritxets de la moreta i de tota la seva nissaga.
Instants després veig que Iliona parla per telefon. Penso que serà amb el Bob o, almenys, això és el que’m sembla.
Ai ! Que hi anem ben errat de comptes.
Ella penja, ara, l’auricular i, sense més ni menys, me diu:
Espera’m aquí al bar : Torno de seguida.Ho faig aixi i el temps va passant i repassant.
Cansat d’esperar, marco el seu numero 69 69 69… És una veu desconeguda i masculina la que m’aten.
Serà el Rodrigo – el xulo aquell que segons diu ella l’ afua tant - ? En certesa no ho sé ni m’importa saber-ho. A demés això no són assumptes meus.
No ho diu aixi la gent que vol estar de moda ?
Demà, penso jo, serà un altre dia.

Tercera narració
MAL BOCI "Mal de ojo"
He esbrinat que aquella trucada, d’una coneguda del meu poble a la redacció del periodic, estava relacionada en una data genealógica. Concretament la d’un segon cognom d’una senyora que es deia Catalina Andreu i que era la rebasavia de la noia que havia trucat.Ara el Bob me diu que té moltes coses per contar-me,però que vol esperar l’horabaixa per fer-ho.A “Bones i Deixondides” sembla que “la feina” ha anat més o menys bé. L’Iliona hauria demanat uns quanta calers a la madona. Les hi han deixat; però, l’Angela Maria, no es refia del tot i pensa que, això, és per comprar-se droga.El Bob i l’Iliona se’n van ara, a sopar, a un restaurant xinés que hi ha a l’avinguda gran.Dues hores després Angela Maria truca al Bob. Ell i l’Iliona es troben a una discoteca.Ella està ballant, diu el Bob. Bé per ser franc en aquest moment l’ha perduda de vista i és ben possible que. ara que li ha donat un poquet de pasta - se’n hagi anada a Déu sap on.El dia i la tarda passen i també l’horabaixa d’aquest 21 de novembre. Ja són les dues de la matinada del dia seguent 22. Bob i Iliona se m’entreguen a la casa mare de”Bones i Deixondides” amb dues bosses de menjar del Restaurant Xinés. Recorantes me dic a mi mateix. Tenieu temps d’anar i venir de Paris per avió unes guantes vegades.L’Iliona me va més gata que una sopa i em dóna unes guantes besades o petons, de cinema. L’Angela Maria, a un moment donat, ens crida – millor dit em crida – l’atenció.Aquesta Iliona és un cas. Un cas clinic M’està rallant més del compte. És l’efecte, segurament, del güisqui o del wodka . Parla i Parla. I venga més rallar i que , ella la russa Iliona de Moscou, està molt enamorada del Bob. Del Bob ? Ja ho crec. Dels diners, que pensa que el Bob té, això és ben segur.Per la seva banda la madona ens conta als presents que. una pitonisa li ha dit que li havien fet mal boci. No sap si és cosa de mascle o de famella; però aixó li ha dit :” Mal boci”. “Mal de ojo” – li diuen - en castellà. Ara de cop recorda que, una promesa o amiga del Jordi Fariner , li digué un dia que li faria bruixaria. Bah! Tot això no són més que bajanades, sentencia intel-ligentment l’Angela Maria. I ja és ben hora que tothom vagi a jeure.


Quarta narració


La Ramona i les seves bruixeries

Aquest mati – prop de les onze – m’arriba la jornalera de “Bones i Deixondides” per adesar com cada dia la casa. Es tracta d’una dona menuda i grassona de mija edat que al dir d’ella, quan tenia vint anys, l’haurien elegida “ Miss Hermosura One” allà a Montevideo on ella nasqué.Ramona - a més de ser una gran experta en el maneig de la granera, la pala i la galleda i obviament de la modernisima “fregona”- és considera una doctora en ciències paranormals. El tarot no té cap mena de secret per ella i el Domoni barufet té un ós mal de roegar amb aquesta sudamericana de “armas tomar”.No ha acabat d’entrar a la cuina quan a dintre l’escurador m’hi ha trobat un got i un plat romputs. Per a la Doctora Ramona això són senyals indiscutibles d’algun malefici. Cal doncs posar fil a l’agulla per tancar el pas a les diabòliques intencions de l’ “enemic”. Aixi que dit i fet. Quatre cullerades de sal escampades per terra i el malefici no tendrà ell cap èxit.Però la cosa no acaba aquí. Ara la Ramona ha d’agrenar el menjador o sala d’estar de les noies que ja us podeu imaginar com ell es troba. Mesclat amb miquetes de basura, Ramona descobreix unes guantes monedes de poc valor. No hi ha cap dubta que és algu que les ha posades allà aposta perquè el negoci no funcioni i no entrin diners a la casa. Es ben necessari que la madona se n’assabenti del que està passant i vagi posant remei com pertoca.Ara és l’Angela Maria que acaba d’entrar a la sala.Bon dia ! Hi ha res de nou ? ¿ Que está pasando Ramona ?Ramona explicarà, fil per randa, totes les seves teories sobre el més enllà i el més aprop. També explicarà que una mosca es passeja sempre a la mateixa hora per la casa i que això es tracte d’un client habitual que m’està fent espionatge.Angela Maria escoltarà d’una orella aparentment discreta totes aquestes explicacions tan poc serioses com la cua del gat. Ella no està per escoltar totes aquestes lletanies de bajanades. “ Por favor, Ramona, no diga usted tonterias” és l’ única resposta que mereixerà la gran parapsicóloga de “ Bones i Deixondides”.

Cinquena narració

HIPOCRESIA PSEUDO CRISTIANA

Avui aquest cavaller - catòlic, apostòlic i romà de la roqueta – però principalment pecador, s’ha aixecat amb el peu esquerra. La veritat és que no hi puc donar passada, per moltes voltes que li doni. Aquesta caça de bruixes que m’ha organitzat la tia Petronia – la veïna de pis de “ Bones i Deixondides”, en contra de les noies que hi treballen i principalment en contra de l’Angela Maria, no té perdó de Déu. Ella i el seu respectable marit, el Corretja, m’han alçat tota la comunitat de l’immoble per una creuada de purificació i salvació. Angela Maria haurà de traslladar el negoci a un altra banda. Deixà aquest piset del carrer del marqués de Fumanxu on ha viscut i conviscut aquests anys i per on ha passat tanta gent de tota classe, llevat – cal dir-ho alt i fort – menors d’edat . Angela Maria ni cap de les noies de “ Bones i Deixondides » són les propietaries del pis. Un cinquè pis del 666 de l’indicat carrer del marquès de Fumanxu. Es d’una pobra vella aquí la Petronia i el Corretja han anat a contar floretes. La senyora Joana Anna no vol que a una vivenda seva – heredada de l’avia Maria Dolors i on nasqué la tia monja – s’hi facin coses malfetes. Perquè, en opinió de la tia Petronia, de l’oncle Corretja o de la Senyora Joana Anna, l’ Iliona, la Sonia, la Pepa, la Gloria o la Rosari -que són les “treballadores “ de “ Bones i Deixondides” fan unes cosotes molt lleigexes i mal fetes. Unes coses de les quals – just el pensar-hi els esposos Corretja –Petronia i la Senyora Joana Anna – se’n confessen dos pics per dia i encara no basta amb el Pare Joaquim del Sant Esperit, al Convent dels Caputxins.Mireu estimats. Vos he de parlar clar i llampant. A la casa, negoci, empresa – el que li vulgueu dir , que no ens barallarem per tan poca cosa – de “ Bones i Deixondides “ no s’hi va per passar el rosari. Això és evident i més clar que l’aigua. Per `passar el rosari estàn les esglésies i els convents , principalment els de monges. I les noies que estàn a “ Bones i Deixondides” - la Iliona de Moscou, la Gloria de Panamà, la Pepa de Cali o la Rosari de Barcelona – no són monges i menys monges de clausura. No han fet vot de castetat i els seus clients tampoc.A “ Bones i Deixondides” - amic meu de l’ànima com diria el Gori dels anuncis, aquell que sempre es queixa que, l’ Angela Maria, només sigui puntual pel cobrar però no pel pagar – s’hi excerceix la feina més antiga i vella del món. I, salvant les distancies i les comparacions – sempre odioses – sense aquesta feina, que li diuen “ Fer l’amor”, ni el mateix Sant Pare de Roma existiria.Ah ! La Iliona i les altres noies de “ Bones i Deixondides” són dones deshonrades i explotades una madona,o no sé per qui,de la casa o de fora casa. Tranquils! No em riuré pas de lo primer, o sigui, de l’honra o de la deshonra. I pel que és de l’ “ explotació” ,Senyora Petronia, vostè crec ha llegit massa novel-les de succeits i sense succeïr. A un altre lloc no sé, però vos puc jurar i perjurar que a “ Bones i Deixondides” no s’ha explotat mai cap criatura de Déu i menys les noies que “ hi fan feina”.Aqui a " Bones i Deixondides" s'hi ofereixen i fan tots els serveis que vostè pugui imaginar. Des del "francès" al "grec" passant a altres extravagancies com pugui esser - és un exemple com un altre - " la pluja daurada". Ara bé li puc assegurar que, de la mateixa manera que tant a mi com al Bob o qualsevol altre senyor client - i sense que sigui senyor - mai se li ha posat una pistola al pit perquè vengui i es quedi; tampoc a l'Iliona,la Gloria,la Pepa etc etc les han obligades a venir i a fer aquesta " feina". De la mateixa manera que jo o el Bob som prou grandets per saber el que feïem; les noies de "Bones i Deixondides" també ho són. Li diré encara més. A un altra banda no sé; però, almenys en aquesta casa, si a una xicota no li vé de gust realitzar un servei determinat o entrar amb un client determinat; doncs mai se l'ha forçada a fer aquest servei o a entrar amb aquest client.Em dirà vostè que estic fent apologia del vici, la disbauxa i que la prostitució no és legal. Vostè que és té per una gran cristiana - gust que li alabo - me dirà que, Sant Pau deia, en la seva primera epistola als Corints (capitol 6):" No us equivoqueu. Ni els fornicaris ( els qui fan sexe fora del matrimoni), ni els idolatres, ni els adulters, ni els afeminats hereteràn el Regne de Déu".Estic totalment d'acord. Però, també Sant Pau, afegeix a aquesta llista "als qui fan injusticia,als que roben, als que són avars ( practiquen tacanyeria), calumniadors o maldicents". Ells tampoc - segons l' Apostol dels Gentils - hereteràn el Regne de Déu. I això sembla que hi ha que ho oblida no li dóna tanta importancia.Em rebenta tota aquesta polseguera hipòcrita i farisaïca. Ja se m'han convocades no sé quantes reunions de la comunitat de veïns del " 666 carrer del marquès de Fumanxu" i sembla que el tema de l'ordre del dia, que més interessa i obseciona propietaris o llogaters de l'immoble, és el tema del cinc.Sento autentic agrura per aquest farisaïsme de beaturia falsa. Bé hi ha qui me dirà: "T' agradaria, o t'hauria agradat que la teva mare o alguna familiar, es dediqués a fer de p...". Clar que no! Ell no ha estat el cas i en dono gràcies a Déu. Però jo no critico, ni encara menys censuro, jutjo o criminalitzo a les persones que es dediquen a aquesta mena de negoci - sigui posant-hi llur cos o llur vivenda - ni tampoc als qui el frequenten.Angela Maria està tota preocupada per la carta que li ha enviat l'advocat Senyor Xoriguera. Ha fet una consulta al seu advocat però estima més no anar de raons. O sigui deixar: " 666 -5º de Marqués de Fumanxu" i anar un altre carrer amb les noies. Jo l'entenc perfectament. Les noies són de fora. Tenen la familia a fora. Però Angela Maria no és de Russia, Panamà o fins i tot de Barcelona. Ella és d'aqui.I d'aqui és la seva familia. Això és molt més dur d'empendre del que vos podeu fer comptes.


Sisena narració

Don Manel Acuña :” Home respetable de dia, i de nit …..

”Crec que ja donava un entretoc a un anterior capitol dels nostres “ contes del 2001” a aquesta casa de barrets que era: “ Bones i Deixondides”. Pel que a mi respecta, penso tenir les coses prou clares. El que fan la Iliona, la Pepa, la Gloria – en una paraula les meuques de la casa – no és cap exemple a seguir i a recomenar de cap de les maneres. Ara el que és encara menys decent és jutjar, criminalitzar i fins i tot satanitzar a aquestes dones i al “ seu ofici” unicament i exclusavement per l’ofici en si mateix. Jo tenc molt clar que la gran majoria d’aquests jutges de sèt sòles ( defensors d’una moralitat baratera ) són uns perfectes hipocrits dignes del millor sepulcro blanquejat dels Sants Evangelis.En aquests moment m’estic recordant que, per la casa del “ carrer del marquès de Fumanxu”, venia de tant en un quant un client que era el perfecte mòdel d’aquesta mena de senyor amb dos ciris a cada mà. El de la mà dreta per a ofrir ( altra no en mancaria) a Dé.. I el de l’esquerra per al Di.. Quan , don Manel Acuña, anava a visitar les noies de “Bones i Deixondides” solia esser els horabaixes i una mica entrada la fosca. Aixi i tot necessitava canviar-se ses ulleres per unes de sol i posar-se boina i bufanda – encara que fos en plè més d’agost – per tal de no ser reconegut i identificat pels veïns. Ell era un home discret. No un tarambana com aquell pobret eixelabrat que sorti per la televisió dient publicament que era : “ Macho, Hidalgo i Putero”. Don Manel tenia més seny. Quan anava a “Bones i Deixondides” perquè la Pepa li donés fregues ( a ell no li interessaven aquestes grolleries de francès , de grec o de rus si bé qui més qui menys sap que, el 90% de les fregues que es donaven a “Bones i Deixondides”, acostumaven acabant amb un francès o dit més cientificament amb una felació) ningú se’n havia d’assabentar.Les noies i l’ Angela Maria ho sabien. Coneixien les petites manies d’aquest bon client de la casa que es deixava els seus calers de tant en quant. I com la pèla és la pèla, vius i ungles que abans de tot el negoci és el negoci. No cada dia vé un client com Don Manel Acuña director principal del Banc dels ” Sants Angelets “: un senyor molt respectable dintre el cercle de la gent distingida de “ Els Colloners de la Marina”; que, com a president d’unes quantes obres socials i benèfiques, declarava negra sobre blanc, damunt els diaris i revistes , que “ la prostitució i les prostitutes eren una autentica vergonya humana.Les ordres de l’ Angela Maria per a les visites de Don Manel Acuña eren severissimes i sense opció a rèplica i comentari de cap mena. Res de sorolls i les boques ben tancades.Eren ordres i recomanacions més que justificades per part d’unes dones que es guanyaven el pa d’aquella manera. Però amb tots els meus respectes a la seva respectabilitat Don Manel Acuña – amb les seves precaucions i desfresses fora temps – er a un autentic hipòcrit.

Setena narració

ESPELMES I MÉS ESPELMES
Crec que fou un any per Sant Joan o bastant aprop del natalici del Precursor del Bon Jesús. L’Angelina havia anat a passar el fi de setmana amb la familia i me tenia apagats els mòbils. Nigú tampoc contestava al telefon de casa.Jo aquell dia em trobava a ca nostra per casualitat. Són les 10 h de la matinada. Sóna el meu telefon. És la veu de la Tula – una de les encargades de “Bones i Deixondides”: ”Por favor. Llamame. He de hablar contigo“Recoranta misèries. I ara que punyetes deu estar passant ? Que se pensen ? Que no tenc altres feines més que tirar els doblers amb telefonades? Bé ! Meam ja veurem. Aixi que 666….. Tula hi ha res de nou ?La veritat és que no sabia que pensar. Si s’havia calat foc a la cuina; o si l’ Iliona s’havia barallat amb la Gloria.“Es que, esta mañana, han venido, los de la Luz, y han cortado el suministro. Estamos llamando a Angela María pero no contesta ni al mòvil ni al fijo. Sin luz no podemos estar. Si ahora mismo viene un cliente no puede ducharse”.Ai Déu meu bo! Ara això me faltava que tallassen la corrent. No és que jo no me cansi d’avisar. Els rebuts de llum i aigua han de ser atesos amb prioritat absoluta. Per correu es pot el pagament a qualsevol hora amb molta facilitat.Tranquila Tula! Miraré si la poc localitzar.Minuts després gràcies a Déu vaig finalment poder entrar en contacte amb l’Angela Maria. Es trobava a casa d’un germà.Hi ha res de nou ?De nou, de nou en realitat no hi havia res. Ja que, per no haver pagat el rebut de la llum, no era la primera vegada que tallaven el subministre a “ Bones i Deixondides”; però bé ara no es hora de fer “sermons “?“Acaba de cridar-me la Tula per dir-me que els de la Companyia Electrica han anat a “ Bones i Deixondides” i han tallat la corrent.”La mala noticia no sorprengué ni poc ni molt l’ Angela Maria que malgrat tot, nerviosament, feu aquest lacònic comentari:“ Ja ho deia jo! Ja ho deia que això passaria un dia o l’altre”.I a continuació afegí:Baix totd’una, a” Els Colloners de la Marina”, i me passaré per les oficines de la llum per solucionar el problema. Te recordaries per cert el meu número de la llibreta del Banc ?No. Si ara, aviat, hauré de memoritzar la data que nasqué la rebasavia de l’expromés Miquel, em vaig dir a mi mateix.Sí . Apunta 251 56 69. . . . Ho tens ja ?Sí Gràcies! Ara venc.Com he dit abans. Això passava el mati. Tan ocupat anava que ni tan sols m’havia adonat del s.m.s. del Bob.Urgent. Truca a Angela Maria que han tallat la llum a” Bones i Deixondides”.De totes maneres no m’aprenia res de nou. Una hora o dues després l’Angela Maria ja estava a “ Els Colloners de la Marina” i havia pagat els rebuts que devia de la llum. Uns doscents euros talvolta.Més aquí no cregueu que acabés la cosa. Què va ! Ni prop fer-s’hi.El pagament dels doscents euros – o la quantitat que es devia – no suposà que els de la companyia elèctrica frissassen en tornar conectar el subministre. Havia frissat l’Angela Maria en anar a pagar ? Doncs ara que esperàs.Aixi que, quan l’horabaixa me’n vaig anar a “ Bones i Deixondides”, que me trobo ?En primer lloc a la porta un lletreret que posava en foraster com Déu mana:“ Golpear fuerte. El timbre está dañado.”La veritat sabia que una sonneta es podia espenyar. Ara que es pogués fer mal ja són altres cinc centes. De totes maneres “ Bones i Deixondides” no és una escola de gramàtica, per molt forastera sigui aquesta gramàtica.Almenas s’ entenia el que volien dir.Toc ! Toc !M’ obri una de les noies de la casa. Hola !I ara que li passa a la sonneta ? Fotre ! me respon la Gloria . Que li ha de passar ? Estem sense llum i amb espelmes ?Allò no pareixia el que era. Més aviat tot el contari i si no fos que un no vol ser irreverent aquell saló - amb aquelles espelmes apunt de ja fer el batagot, i aquelles dones, amb minifalda, més avorrides que una ostra – assegudes al sofà; allò semblava més un velatori que no pas . ( Ja m’enteneu si me voleu entendre).En aquella casa hi havia espelmes enceses per tot arreu. Al saló, a la cuina, als dormitoris d’un costat i de l’altre. Havia espelmes per salar un porc. Deu, vint, cinquanta , cent. espelmes. De blanques. De vermelles. De grogues. Tots els colors de l’arc de Sant Marti.Dies més tard es normalitzà la situació. Es tornà conectar la llum.Les al•lotes de “ Bones i Deixondides” amantes de l’ “amor” i de les coses exotèriques havien passat unes nits no sé si romàntiques, però sí amb espelmes

▼ ▼
_________________
LLOEM LO NOSTRO
ANIMEM ELS NOSTRES
MOGUEM.NOS PEL QUE ÉS NOSTRO.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pàgina web de l'autor
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de BalearWeb -> Mallorca Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traducció: Isaac Garcia Abrodos